| | |
La Col·lecció MACBA es presenta a Corea | | |
El Museu Nacional d'Art Contemporani de Seül acull, amb 150 obres, la primera presentació dels fons del MACBA a Àsia
L'exposició té lloc en el marc de la commemoració del 60è aniversari de les relacions diplomàtiques entre Corea i Espanya
Títol: L'ombra de la parla. Obres de la Col·lecció MACBA. Inauguració: Dilluns 12 de juliol, a les 17 h. Dates: Del 13 de juliol al 3 d'octubre de 2010. Organització: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
La paraula, la veu i la gestualitat conflueixen en el centre d'una producció artística dominada tradicionalment per la imatge i la inèrcia dels materials. Sota aquesta hipòtesi de lectura de l'art contemporani de l'últim mig segle, la Col·lecció MACBA presenta al Museu Nacional d'Art Contemporani de Seül un total de 150 obres dels fons del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). L'exposició, que es titula L'ombra de la parla, s'inaugura en el marc de la commemoració del 60è aniversari de les relacions diplomàtiques entre Corea i Espanya. Aquesta és la primera presentació de gran envergadura de la Col·lecció MACBA a Àsia, i segueix la que va tenir lloc al Frankfurter Kunstverein (Alemanya), el 2007, amb motiu de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Les obres seleccionades pertanyen a artistes catalans, espanyols i internacionals de diverses generacions i mostren com les ruptures han conformat noves tradicions artístiques. Alguns dels creadors representats són Marcel Broodthaers, Richard Hamilton, Soledad Sevilla, Pablo Palazuelo, Antoni Llena, Gego, Antoni Tàpies, Henri Michaux, Brassaï, Joan Brossa, Fina Miralles, Esther Ferrer, Eugènia Balcells, Eulàlia Grau, Martha Rosler, David Lamelas, Joan Rabascall, Ignasi Aballí, Antoni Muntadas, Francesc Torres, León Ferrari, Joan Jonas, Rita McBride, Asier Mendizabal, Eulàlia Valldosera i Juan Muñoz, entre molts d'altres. | | | | Documentació addicional | | | | | - | | Exposicions relacionades | | |
|
El MACBA descobreix Latifa Echakhch amb una obra creada per a la Capella | | |
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta la primera exposició a Espanya d'aquesta artista, nascuda al Marroc
Títol: #02 Latifa Echakhch. La ronda. Inauguració: dimarts 6 de juliol de 2010, a les 20 h. Dates: del 7 de juliol de 2010 al 6 de febrer de 2011. Comissari: Bartomeu Marí. Organització i producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
Paper de carbó, sucre, catifes, gots… Els materials que utilitza Latifa Echakhch (El Khnansa, Marroc, 1974) en les seves obres són quotidians, però el resultat no és gens trivial. Cartes de la baralla espanyola, tartrazina (colorant utilitzat com a substitut barat del safrà) i pals de bandera són els tres elements que ha utilitzat per intervenir a l'espai de la Capella MACBA en la primera exposició a Espanya d'aquesta artista, que ja ha presentat obra a la Tate Modern (Londres) i a la Kunsthalle Fridericianum de Kassel. El peruà Armando Andrade Tudela (Lima, 1975) va ser, el mes de març passat, l'encarregat d'obrir bretxa en el nou camí de la Capella MACBA, destinat a mostrar obres que han estat creades específicament per ser presentades en aquest espai. El segon capítol l'escriu ara Latifa Echakhch amb una instal·lació (en realitat tres, però barrejades en un únic projecte) que s'inspira en els fluxos migratoris que, procedents del nord d'Àfrica i fugint de la pobresa o en expedicions bèl·liques, s'han dirigit des de temps antics a Europa i s'han establert en part a Espanya. Una obra que dialoga també amb el mateix origen d'Echakhch, que, si bé va néixer al Marroc, és francesa i viu a cavall entre París i Martigny (Suïssa). Els lliscaments de sentit, amb totes les seves contradiccions, paradoxes i irrisions implícites, són precisament la base de l'estratègia contestatària de l'artista. | | | | Documentació addicional | | | | | - | | Exposicions relacionades | | |
|
‘Benigrames’ al MACBA | | |
L'alfabet múltiple de Benet Rossell omple de cal·ligrames el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb motiu de l'exposició «prospectiva» més gran mai dedicada a aquest creador polifacètic que, a força de ser discret, ha corregut el risc de passar desapercebut.
Títol: Paral·lel Benet Rossell. Inauguració: dijous 10 de juny, a les 19.30 h. Dates: de l'11 de juny de 2010 al 23 de gener de 2011. Comissaris: Bartomeu Marí i Teresa Grandas. Organització i producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
El monocle del dandi, el zoòtrop, l'ull de peix, el calidoscopi, el telescopi, el microscopi… Paradoxes del micro i el macro que recorren l'obra de Benet Rossell (Àger, 1937), inventor d'un original alfabet d'icones, grafismes, cal·ligrames o «benigrames» tan ric i ple de matisos com la paleta del pintor. La seva obra és una construcció polièdrica i polifònica, a la manera de les imatges fragmentades que veiem als miralls del calidoscopi, en què la cal·ligrafia té molt a veure amb una pulsió vital, amb la respiració, amb el ritme o la notació musical. «Jo sóc una mena de transformista que de vegades és pintor, d'altres s'endinsa en vies purament poètiques o escripturals; d'altres intenta acostar-se al món més real (el que he representat sense parar en les meves micrografies); d'altres se serveix de les possibilitats que dóna l'escultura pública, monumental, per jugar amb les escales, els materials i els conceptes, i per tal d'omplir de contingut un espai sense tergiversar-lo», detalla Rossell, que és alhora etnògraf d'ell mateix, performer, músic, poeta, escriptor, gravador, cineasta i escultor, i per a qui el crític d'art francès Jean-Clarence Lambert va encunyar la paraula comodí artor (fusió d'artista i actor). El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) aborda l'amplíssim treball d'aquest artor polifacètic des de dos vessants: el cinema i les cal·ligrafies, que permeten revelar els entrecreuaments que constantment s'observen en la seva obra. L'exposició Paral·lel Benet Rossell reuneix 260 obres (o 660, segons com es miri), algunes de les quals són inèdites: 21 pel·lícules, 3 instal·lacions, 2 objectes i dibuixos (alguns amb elements pictòrics). «L'art, el planto a terra. Els meus signes cal·ligràfics són una vegetació, proliferen com l'herba, la bona i la dolenta, germinen…», afirma aquest artista per a qui la terra i els seus fruits (garrofa, nou, ametlla, sal, sucre, patata…) són elements constants en la seva trajectòria, i que també treballa amb ressonàncies magnètiques del seu propi cervell (els «memogrames») perquè la ment és la closca, «la nou com pensa». | | | | Documentació addicional | | | | | - | | Exposicions relacionades | | |
|
Gil J Wolman, immortal i viu, al MACBA | | |
El Museu dedica una exposició, la primera a l'Estat espanyol, a un dels artistes més enigmàtics i essencials de la segona meitat del segle xx
Títol: Gil J Wolman. Sóc immortal i estic viu. Inauguració: dijous 3 de juny, a les 19.30 h. Dates: del 4 de juny de 2010 al 9 de gener de 2011. Comissaris: Bartomeu Marí i Frédéric Acquaviva. Exposició organitzada pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i coproduïda amb la Fundação de Serralves – Museu de Arte Contemporânea, Porto.
Va inventar la megapnèumia, poemes de l'alè i del so pur que eructava a recitals mítics a París. També l'art scotch, amb el qual va mutilar i desvirtuar l'obra d'art per dotar-la de nous signes i sentits. Va ser periodista, revolucionari, capità de barcassa, teixidor, caçador, traficant, camioner, bàrman… i artista. Segons les seves pròpies paraules, «Gil J Wolman, nascut el 1929, coneix algunes persones, participa en algunes manifestacions, fa algunes coses». Més endavant va constatar: «Fins al 1949, abans de conèixer Isou [Isidore Isou, fundador del lletrisme], m'alimentava de poesia amb paraules, i a partir d'aquell any vaig fer dejú i vaig passar a la lletra, a l'alè, al que més endavant vaig anomenar poesia física». Amb el títol Gil J Wolman. Sóc immortal i estic viu, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la Fundação de Serralves – Museu de Arte Contemporânea, Porto dediquen una gran exposició a un dels artistes més enigmàtics, lliures i discrets del segle xx, un dels actors essencials de la transformació de les arts a la segona meitat del segle passat que sempre va tenir com a lema «Com més senzill, més bell». «Wolman ha passat per la història amb massa discreció, com si hagués estat un “sense papers” de l'avantguarda de la segona meitat del segle xx, una figura sempre present però no identificada, un clandestí que surt a la llum al començament d'un segle al qual ha arribat pel fet de ser immortal i estar sempre viu», escriuen Bartomeu Marí i João Fernandes al catàleg editat amb motiu de l'exposició, que inclou textos del mateix Wolman, i també de Frédéric Acquaviva i de Kaira M. Cabañas. La considerable quantitat i qualitat de les 250 obres, documents i publicacions que integren l'exposició, la primera que se li dedica a l'Estat espanyol, la converteixen en una mena d'enciclopèdia del lletrisme. La mostra, que s'inaugura a Barcelona i després viatjarà a Porto, aplega les peces més significatives i fèrtils de la seva carrera, algunes de les quals són inèdites. S'hi dedica una menció especial a L'Anticoncept, la pel·lícula que va concebre amb la intenció que es projectés sobre un globus d'heli i que va ser prohibida per la censura segons criteris incomprensibles. Amb motiu de l'exposició, el MACBA dedicarà una audició a la poesia sonora de Wolman. | | | | Documentació addicional | | | | | - | | Exposicions relacionades | | |
|
El MACBA, ‘A casa de Konrad Fischer’ | | |
El Museu presenta unes 300 obres de Bruce Nauman, Gilbert & George, Bernd & Hilla Becher, On Kawara, Eva Hesse, Carl Andre, Donald Judd, Sol LeWitt, Hanne Darboven, Piero Manzoni, Joseph Beuys, Mario Merz, Juan Muñoz, Thomas Schütte i Gregor Schneider, entre d’altres, reunides per una de les figures més influents de l’art contemporani.
Títol: Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud. Inauguració: divendres 14 de maig de 2010. Dates: del 15 de maig al 12 d’octubre. Comissari: Friedrich Meschede. Organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museum Kurhaus Kleve, on viatjarà després.
Només li va caldre una exposició per obtenir fama mundial. L’espai? Un passadís de deu metres de llarg i tres d’ample, situat en una ciutat aleshores anodina per a l’art contemporani: Düsseldorf. Tot va començar amb Carl Andre, que fou seguit per una llarga llista de grans artistes que van convertir aquests trenta metres quadrats en un desafiament i un trampolí. Konrad Fischer va obrir el 1967 una galeria en un passatge situat al cor de Düsseldorf. Ben aviat es va transformar en un laboratori d’idees brillants que va irradiar per tot Europa fins a arribar als Estats Units. També va exercir una enorme influència sobre una generació d’artistes que, en la segona meitat del segle xx, va protagonitzar un dels darrers moviments d’avantguarda en l’art occidental. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en primer lloc, i el Museum Kurhaus Kleve, després, ens conviden a endinsar-nos «Bei Konrad Fischer» («A casa de Konrad Fischer», com era coneguda la galeria), a través d’unes 300 obres de 40 artistes, atresorades per Dorothee i Konrad Fischer al llarg de gairebé mig segle. Algunes s’han vist molt poques vegades o són inèdites, i moltes estan dedicades a algun membre de la família Fischer, cosa que demostra el grau de complicitat creat amb els artistes. Amb aquesta exposició, el MACBA reprèn el fil d’una sèrie de mostres dedicades a les col·leccions europees. Després de presentar la Col·lecció Onnasch el 2001 i la Col·lecció Herbert el 2006, ara es mostra la col·lecció de Dorothee i Konrad Fischer. Acompanya l’exposició un catàleg coeditat pel MACBA, el Museum Kurhaus Kleve i Richter Verlag, i dissenyat per Walter Nikkels, amb textos de Thomas Kellein, Roland Mönig, Guido de Werd i Friedrich Meschede. Així mateix, un cicle de conferències ens permetrà apropar-nos a la figura de Konrad Fischer com a artista, comissari d’exposicions i propulsor de tota una xarxa de relacions internacionals. | | | | Documentació addicional | | | | | - | | Exposicions relacionades | | |
|
La Fundació "la Caixa" i la Fundació MACBA uneixen les seves Col·leccions d'Art Contemporani | | |
• L’acord contempla la gestió coordinada dels fons d’art contemporani d’ambdues institucions mitjançant la creació d’un comitè assessor únic i l’establiment d’una política coordinada d’adquisició d’obres.
• La Fundació "la Caixa" i la Fundació MACBA coproduiran conjuntament exposicions a partir dels fons de les seves col·leccions, que sumen gairebé 2.400 obres amb un valor actual de mercat estimat d’uns 160 milions d’euros.
• El conveni, inicialment previst per un espai de 4 anys, també estableix la voluntat d’assolir sinèrgies en programes d’investigació, difusió, educatius i d’impacte social en l’àmbit de l’art contemporani.
| | | | Documentació addicional | | |
|
Temporada 2010 | | |
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta les noves exposicions de la temporada 2010
Baldessari, Rodney Graham, Latifa Echakhch, Benet Rossell, la dècada dels vuitanta i l'art a la televisió centren la nova programació del MACBA | | | | Documentació addicional | | |
|
RSS