| | - | | Tornar | | - | | | | | | | | | - | |
Media | |
Pel·lícula 16 mm transferida a VHS, b/n, sense so, 20' | |
Col·lecció MACBA. Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona |
|
| | | - |
Beckett, Samuel
 | |
Dublín, Irlanda
1906 | |
París, França
1989 | | | |
Film,
1965 |
 Pots mirar la pel·lícula aquí.
Fitxa tècnico-artística
Guió: Samuel Beckett
Director: Alan Schneider
Repartiment: Buster Keaton, Nell Harrison, James Karen, Susan Reed
Direcció artística: Burr Smidt
Operador de càmera: Joe Coffey
Edició: Sidney Meyers
Director de fotografia: Boris Kaufman, A.S.C.
Producció: Evergreen Theatre, Inc.
Productor executiu: Barnet Rosset
Durada i suport: Rodada en 35mm i disponible en 35 mm i 16 mm. 20 min, B/N
Dades de producció
"L'únic mitjà de renovació consisteix a obrir els ulls i contemplar el desordre. No es tracta d'un desordre que es pugui entendre. He proposat que el deixem entrar perquè és la veritat". Samuel Beckett
Film es l'única incursió de Samuel Beckett al cinema. Escrita el 1963 i rodada a Nova York a l'estiu del 1964, la va dirigir Alan Schneider i la protagonitzava Buster Keaton. Al juliol del 1964, Beckett va haver de fer el seu únic viatge als Estats Units per rodar-la.
La pel·lícula, que no té diàlegs i només un so —un lleuger "sssh"—, parteix de la teoria de Berkeley Esse est percipi, és a dir, "ser és ser percebut": fins i tot quan se suprimeix tota percepció exterior –sigui animal, humana o divina–, l'autopercepció subsisteix. No obstant això, malgrat aquest principi filosòfic, la pel·lícula, com tota l'obra de Beckett, conté elements de comèdia. Buster Keaton hi fa el paper d'un home que, fugint per un carrer pràcticament desert, es fica en un portal, puja les escales de l'edifici i entra en una habitació –probablement la seva–, on esborra acuradament qualsevol realitat exterior. Corre la cortina, tapa el mirall, fa fora el gat i el gos, tanca la porta amb clau, cobreix la gàbia de l'ocell i la peixera, i comença a trencar les fotos del seu passat. Tanmateix, el problema de l'autopercepció continua insoluble.
Per Gilles Deleuze, filòsof i crític cinematogràfic, la totalitat de la pel·lícula és "...el conte de Berkeley, que n'ha tingut prou de ser percebut i percebre. El personatge, que només podia haver estat interpretat per Keaton, és Berkeley, o més aviat el trànsit d'un irlandès a un altre, de Berkeley, que percebia i era percebut, a Beckett, que ha exhaurit tota 'la felicitat de percebre i ser percebut'”. Al marge de quina sigui la font que ha portat a la concepció d'aquesta pel·lícula, l'obra aconsegueix recrear el singular univers beckettià, tan reconeixible en les seves obres de teatre i les seves novel·les.
Film va rebre diversos premis, com ara el Premi de la Crítica al Festival de Venècia del 1965 el Premi Especial del Jurat al Festival de Tours (França) el 1966 i el Premi Especial del Festival d'Oberhausen (Alemanya) també el 1966.
Samuel Beckett, Film, Tusquets Editores, Barcelona: 1985
Informació addicional
>Alan Schneider, el director, parla del rodatge
>Barney Rosset, el productor, parla del rodatge
| | | |
|
