| | | | - |
Els antecedents de l’actual Museu d’Art Contemporani de Barcelona es remunten a 1959, quan el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer va defensar la necessitat de crear un museu d’art contemporani a Barcelona. Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera van encapçalar un grup de persones que va començar a reunir una col·lecció amb l'objectiu que servís com a base per al futur museu, que havia de ser una plataforma activa d'irradiació de l'art del seu temps. Alhora que reunia voluntats entorn al nou museu per trobar un emplaçament definitiu, aquest grup va posar en marxa una sèrie d'exposicions "vint-i-tres en total" amb artistes del moment com Moisès Villèlia, Antoni Bonet, Ángel Ferrant, Jean Fautrier, Albert Ràfols-Casamada, Romà Vallès, Jordi Curós, Josep Maria de Sucre i August Puig, entre d’altres. No obstant això, l'exposició L'art i la pau, el febrer de 1963 -d'un clar compromís polític- va posar en evidència els límits de permissivitat existents, i va contribuir a posar fi a l'aventura de Cirici i Aguilera. Part dels fons que es van quedar al museu van anar a parar al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
El 1985, el llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Rigol, va reprendre la idea del museu d’art contemporani, compartida també pels responsables municipals de l’àrea de cultura, encapçalats pel coordinador de l’àrea, Pep Subirós. El text del Pacte Cultural, promogut per Rigol i consensuat per ambdues administracions en aquell moment, va ratificar la creació d’un consorci constituït per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per situar un museu a l'antiga Casa de la Caritat. Però el relleu del conseller pocs mesos després va frenar el projecte. El 1986, l'Ajuntament de Barcelona, amb Pasqual Maragall al capdavant, va proposar a l'arquitecte nord-americà Richard Meier que es fes càrrec del projecte del nou museu. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament va encarregar als crítics Francesc Miralles i Rosa Queralt la redacció d'una memòria en la qual quedés definit el futur museu.
Finalment, el 1987 se va constituir la Fundació Museu d'Art Contemporani, presidia per l'empresari Leopoldo Rodés, que va marcar l'entrada de la iniciativa privada en el projecte. El nou museu va néixer l'abril de 1988 amb la creació del Consorci del Museu d'Art Contemporani, integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d'Art Contemporani. D'acord amb els seu estatuts, les dues administracions públiques que integren el Consorci aporten els recursos necessaris per al funcionament ordinari del Museu, mentre que la Fundació MACBA té com a finalitat generar els recursos econòmics per tal de configurar la col·lecció pròpia. El Consorci té com a objectiu la creació i la gestió del MACBA.
El MACBA es va inaugurar públicament el 28 de novembre de 1995. Des de la seva creació fins a l'actualitat, ha estat dirigit per Daniel Giralt-Miracle, (1988-1994), Miquel Molins (1995-1998), Manuel J. Borja-Villel (1998-2007) i Bartomeu Marí (des de 2008). |
|
|
|
