Voracidad Máxima, 2003

L'obra explora la relació entre la sexualitat i l'economia, i se centra en els treballadors masculins del sexe en aquest moment a Barcelona. Mostra les ansietats dels treballadors del sexe i dels seus clients, relacionant les necessitats econòmiques dels anomenats “chaperos” amb les necessitats individuals dels seus “clients”. Des d'una perspectiva no moralista, insinua l'existència de poesia i tensions socials entre aquests dos grups de persones que formen la base de l'ofici més vell del món, encara que en aquest cas ens centrem exclusivament en el món homosexual masculí.

A partir de les primeres xerrades, que es van dur a terme durant el període d'investigació, i també dels textos especialitzats (incloent les poques estadístiques que existeixen) que es van consultar, vam observar que, avui dia, la prostitució està relacionada directament amb dos importants aspectes de la immigració, recurrents per tot el món: el desig individual d'anar a un altre lloc i la condició econòmica. Sexualitat i economia s'entenen aquí com els impulsos inicials del moviment humà.

Atès que en la majoria dels països la prostitució no es considera una pràctica legal, els estudis i investigacions específics realitzats fins ara en aquest camp han avançat molt poc. Com que sempre es troben lligats a regles de moralitat i a polítiques locals de control, aquests estudis segueixen col·locant les realitats dels clients i les dels treballadors del sexe en territoris separats i absoluts, i es neguen a relacionar-los en el seu punt de convergència: el desig de poder. D'una banda, els treballadors desenvolupen estratègies de supervivència i economia interessants, creatives i il·legals; d’una altra, els clients fan el mateix i desenvolupen estratègies paral·leles per aconseguir una satisfacció individual de la integritat emocional i una realització de la seva sexualitat per mitjà d'estils de vida igualment interessants, creatius i il·legals.

En ambdós grups s'observa freqüentment la creació d'una “doble vida”: una realitat alternativa de fantasies i satisfacció individual, la qual, d'una banda, s'oculta i no existeix oficialment en aquest món, i de l’altra, dibuixa per a aquestes persones formes de vida sorprenentment fortes i definides. En ambdós grups, l'edat i el poder econòmic juguen un paper crucial. Entre els treballadors del sexe, molts són menors de trenta-cinc anys, la majoria està en la vintena, i procedeixen de famílies pobres, per la qual cosa no podien permetre's una millor educació o millors possibilitats d'augmentar el seu nivell econòmic. La majoria dels treballadors del sexe, dones i homes, homo i heterosexuals, provenen dels anomenats “països subdesenvolupats” (antigament anomenats països del Tercer Món). Entre els clients, la majoria són majors de trenta-cinc anys, alguns molt més grans, amb una vida professional i econòmica bastant definida i ben integrada en la societat econòmicament “productiva”.

La relació entre els uns i els altres es torna més complexa i interessant quan comencem a observar que molts dels joves treballadors del sexe han deixat els seus països d'origen no només per lluitar per una situació econòmica millor, sinó també per desenvolupar i, de vegades, redefinir la relació amb la seva pròpia sexualitat. Molts “chaperos” acaben trobant i desenvolupant una altra sexualitat, no dictada per les necessitats financeres sinó per les trobades amb els clients, que els permet pensar de forma diferent sobre la seva pròpia identitat. Molts d’ells defineixen la seva homosexualitat o heterosexualitat durant la pràctica de la prostitució gai masculina.

Pel que sembla, el punt de trobada entre aquests dos grups d'homes, que d’una altra manera no es comunicarien, parteix de les ànsies tant econòmiques com emocionals d'ambdós grups. El punt d'intersecció de les necessitats emocionals i econòmiques d'ambdós grups es materialitza en la pràctica sexual exclusivament. No obstant això, la societat en general i l'opinió pública passen per alt la complexa coexistència d'aquests components en tots dos grups i intenten classificar les seves necessitats i realitats per mitjà de regles morals, per poder mantenir així l'administració pública en general dins de comportaments “civilitzats”, fins i tot si això imposa una realitat hipòcrita. Aquesta hipocresia va més enllà dels assumptes administratius urbans i es reflecteix directament en les polítiques d'immigració. De fet, el 90% dels treballadors del sexe amb els quals ens vam trobar eren immigrants que no tenen reconeguts, en el context europeu, ni la seva professió ni els drets socials bàsics, però que fàcilment troben una possibilitat d'existir en aquest context sota una forma d'il·legalitat generalment acceptada i coneguda. Els “chaperos” provenen de diferents països de Sud-amèrica, el nord d'Àfrica i el sud d'Àsia; en gran part tenen estructures socials febles i escassa formació, i manquen de la possibilitat d'accedir al que s'ofereix generalment a d’altres joves poblacions de professionals. També reflecteixen el gust dels clients, que “miren lluny” a la recerca de nacionalitats exòtiques, allunyades dels seus propis orígens, per satisfer les seves fantasies sexuals. El vídeo presenta paisatges del món en els paisatges de pells diferents.

Aquí el penis marca el camí; per als qui compren i per als qui venen, la geografia s'allunya totalment dels controls fronterers i els orígens religiosos o racials. Aquí el poder s'amida en bitllets i en centímetres d'òrgan, no en cultura o formació. Les converses són horitzontals i es desenvolupen en zones prohibides, repartides per gran part de les metròpolis del món. La tolerància i la falta d'interès de l'administració social i l'opinió pública són parts constructives d'aquest joc. També és una forma de mantenir les fronteres tancades. Les portes només s'obren en la foscor i durant unes quantes hores. Els territoris del desig no coincideixen amb els territoris polítics, però els diners ha obert aquestes fronteres durant tota una llarga i silenciosa història.

Seria possible, per mitjà de les entrevistes i les imatges d'aquest vídeo, suggerir una nova divisió geogràfica de l'antic eix econòmic sud/nord a partir d'aquest mercat específic. El Marroc, Egipte, Tailàndia, Filipines, Brasil, Veneçuela, Cuba, Colòmbia, Hongria i Rússia es troben amb l'Europa occidental en zones prohibides, on té lloc un complex intercanvi de comunicació, on l'Estat no arriba i on les regles s'estableixen lliurement cas per cas. Ens trobem amb candidats potencials –alguns, ben plantats futurs immigrants brasilers– que, seguint el camí d'aquest comerç, treballaran en una ciutat europea al cap d'un temps, en un moment d'honestedat. El desig de fronteres afecta directament les fronteres del desig.

Es donen algunes respostes inesperades a preguntes molt raonables: ¿per què un “chapero” ha de buscar-se algun altre treball legal mal pagat, d’aquells que Europa sempre reserva per als immigrants, si pot guanyar fins a 10.000 euros al mes mentre és maco i nou a la ciutat? ¿Per què ha de quedar-se en una ciutat si podria marxar a qualsevol altre lloc a fer això? ¿Per què es deixa passar de moda en un lloc si podria ser una novetat en un altre? ¿Per què hauria de deixar de cardar per diners, si això és com fer qualsevol altra cosa per diners i en realitat està molt millor pagat que tot el que podria fer allí, en aquest moment? D'altra banda, ¿per què s’hauria de legalitzar la prostitució si els clients prefereixen pagar més per viure les seves fantasies en aquesta forma secreta i ésser al mateix temps “lliures i sincers” en “la seva altra” vida? ¿Per què l'Estat hauria de ser immoral amb el públic en general i institucionalitzar la prostitució si aquesta pràctica aconsegueix més diners i satisfacció essent il·legal? En aquest joc la tolerància i les zones prohibides són econòmicament meravelloses per a qualsevol. A més, en realitat els “chaperos” no volen immigrar definitivament a cap lloc, perquè saben que també seran vells i que tornaran a casa, amb sort, amb un sac de diners: el seu merescut trofeu per distribuir plaer en altres països. Romandran en silenci i lluny.
Vam posar-nos en contacte amb divuit “chaperos” perquè participessin en el treball. D'ells, onze van confirmar la seva participació segons les condicions que vam definir junts en un contacte previ. La seva participació consistia en diverses hores d'enregistrament en vídeo, entre sis i setze hores amb cadascun, en un apartament del Barri Xinès de Barcelona, durant el mes de juny de 2003. Una altre punt important que vam acordar amb ells va ser que llurs rostres i noms no apareixerien en el treball. No volen que la seva identitat es faci pública amb l'etiqueta de “chapero”, fins i tot si es diuen així a si mateixos, perquè perdrien clients i tindrien problemes en la seva vida privada. L'elecció d'aquest “equip” d'onze homes que van participar en el projecte es va realitzar després d'establir contactes inicials en els carrers i en certes “termes” de Barcelona durant el mes de febrer del mateix any. Es van comunicar uns amb altres. Aquells que es van involucrar més en la idea van animar alguns amics a posar-se en contacte amb nosaltres. La participació sempre va ser voluntària; i nosaltres també vam imposar certs criteris, com la diferència d'edat, de nacionalitat, de color de la pell i del nivell de comprensió de la seva pròpia sexualitat. L'edat del grup anava dels 21 als 38 anys; eren de Brasil, Colòmbia, Cuba, Equador, República Dominicana, Espanya i Veneçuela. Hi havia negres, blancs i mulats. Alguns tenien un origen molt pobre i molt poca formació, però n’hi havia de graduats; un d’ells tenia un màster universitari. Molts tenien una manera molt inspirada i original d'entendre el seu treball i el món. Vam decidir realitzar una sèrie d'entrevistes on poguessin mostrar una mica sobre els seus orígens, la seva família, el seu país, la societat d'allí, la seva educació, el descobriment de la seva pròpia sexualitat, les seves primeres experiències sexuals i la seva sexualitat actual. També sobre la seva decisió d'emigrar, de provar una nova vida, de començar a exercir la prostitució. La relació entre prostitució i la seva pròpia ambició. La pràctica sexual i les fantasies sexuals. Els seus plans, els seus somnis i la seva vida diària. Les seves nostàlgies i els seus instints. La seva pròpia percepció del temps i la vida. La seva voracitat.

Totes les entrevistes es van enregistrar en una habitació, sobre un llit col·locat entre dos miralls paral·lels. Per ocultar la seva identitat, els participants duien màscares durant l'enregistrament del vídeo. Vam fabricar dues màscares de làtex modelades a partir de les nostres cares (Maurício i Walter). Si Maurício entrevistava el “chapero”, aquest duia la màscara amb la cara de Maurício, amb la qual en el vídeo cosa hi havia dues persones amb la mateixa cara. Si Walter feia l'entrevista, el “chapero” usava la màscara amb la cara de Walter. Atès que havien d'ocultar la seva identitat per a participar en el vídeo, vam voler prestar-los la nostra. Els miralls paral·lels multiplicaven el mateix rostre davant les lents de les càmeres. Permetien col·locar tothom al mateix nivell mentre parlaven de prostitució, i també enfortien, en certa manera, la necessitat d'ocultar la identitat com una eina que permetia qüestionar el significat de la “identitat” mateixa. Els miralls van ajudar a crear plans confusos, que repetien una sola identitat visual per a l'entrevistador i l'entrevistat, que només es diferenciaven pel discurs.

El text de Jean Genet “Journal d’un Voleur”, que va escriure en el Barri Xinès a partir de la seva experiència com a prostitut, ens va inspirar a enfocar les càmeres sobre els cossos, apropant la lent al més possible a la pell, transformat el pèl, les marques i les formes en paisatges abstractes. Esperem haver descrit la complexitat geogràfica de les seves vides amb la diversitat de primers plans enregistrats en aquestes seqüències. El cos com a terra d'origen i com a territori estranger. El cos com un port des del qual partir i una illa a la qual arribar.

Les paraules VORACITAT MÀXIMA, pintades sobre l'asfalt del carrer sota el pis on es realitzaven els enregistraments, van establir l'associació entre la prostitució i el trànsit de la ciutat. La prostitució és un assumpte urbà, igual que el trànsit. La prostitució es veu sovint en llocs on es concentra el trànsit, com els semàfors, o fins i tot en àrees on el trànsit és més lent o ocult, encara que existeixi. Aquí, el trànsit serveix com una metàfora de la circulació dels diners, de la gent i dels impulsos sexuals. Filmats des de l'habitació, els “chaperos” apareixen sobre les grans lletres blanques pintades al carrer, esperant, com si fossin una espècie de menú sexual electrònic, a ser escollits pels espectadors per a subseqüents transaccions.

Mauricio Dias & Walter Riedweg

Dias & Riedweg “Tráfico Globalización Economía Sexualidad Inmigración Identidad
Relaciones Dinero Amor Patria Libertad Nostalgia Mercado”, en Dias & Riedweg. Barcelona: MACBA, 2003.