Volmir Cordeiro + Air-condition Sâlmon Festival. MACBA es viu

19 h RUE. VOLMIR CORDEIRO
El carrer s’obre cap a un altre. El carrer inventa llengües, allotja els vagabunds i serveix d’escena als artistes que s’hi refugien. Vagabundejar és un excel·lent invent del carrer. El carrer ha inventat la classe, la raça, l’angoixa, la sang; no ens defuig mai, tothom el coneix. Aglutina els homes, les manifestacions sòrdides, hi és per nosaltres; i ens sembla que representem el «nosaltres» quan ens trobem al carrer. Però és mentida. El carrer selecciona, limita, impedeix, separa, dicta. El carrer no és el camí, no vol sortir al món. Es queda a la ciutat. A la ciutat, plena de poetes. Els poemes pulveritzats. Les arrugues. Els carrers són com les arrugues d’un rostre: els carrers del rostre, les arrugues del sòl. Si dic que el carrer teixeix amb el cel, no exagero gens: tots dos tenen aquest increïble poder per sentir les coses, els éssers, les matèries pobres. Per despullar-se. Aquest carrer, que m’agrada especialment, surt a la caça incansable del somni que els edificis ens han arrabassat.

Vaig concebre Rue a partir de poemes breus i epigrames de Bertolt Brecht. El procediment és oferir el meu cos al poema perquè disposi d’una escena. Quan el poema s’encarna, allà on la carn s’ocupa de les paraules i del seu significat, el poema esdevé pols i, en dispersar-se, dóna lloc a d’altres imatges que generen nous significats. El principi és sempre el mateix: oferir al cos la forma d’un poema.
Volmir Cordeiro

Fitxa tècnica:
Coreografia i interpretació: Volmir Cordeiro / Percussió: Washington Timbó / So: Cristián Sotomayor / Il·luminació: Abigail Fowler / Regidor d’il·luminació: Abigail Fowler ou Ludovic Rivière / Vestuari: Vinca Alonso, Volmir Cordeiro / Producció: Margot Videcoq

19 h RESPIRAR ES ARDER. Un projecte AIR-CONDITION
Iñaki álvarez i Martí Sales
El científic boig De Selby va crear una substància química per destruir tot l’aire del planeta i exterminar la humanitat, que considerava perduda sense remei. En el procés d’investigació va descobrir, per casualitat, que una atmosfera desoxigenada permetia viatjar en el temps i així va poder xerrar, per exemple, amb Sant Joan Baptista. Nosaltres pretenem fer una mica el contrari: visibilitzar l’aire que ens permet viure i treure’n suc. També estem bojos i pensem que la humanitat està perduda sense remei, però de moment no volem exterminar-la. Tampoc sabem què ens trobarem en el procés d’investigació sobre la naturalesa d’aquest element que ens fa cremar: ens sobtarà descobrir la quantitat exacta de CO2 que emetem quan enviem un email? O que hi ha mil i una maneres de llençar octavetes? Comptarem quants metres cúbics d’aire s’amaguen als sostres dels quadres del MNAC? Aprendrem, per fi, què és la dispersió de Rayleigh o quant fil de pescar va fer servir la Núria Canal l’any 2008 a la Fundació Suñol en la seva instal·lació Uncover?

Air-condition proposa fer explícit l’aire com a element que forma part de les nostres vides col·lectives. Es tracta de generar atmosferes i meteorologies d’interior i exterior que permetin rearticular i desfer categories acceptades com les de cos, individu, col·lectiu, humà, no humà, cultura o natura. Air-condition és un projecte mutant en els seus integrants i en la seva forma. En aquesta ocasió Iñaki Álvarez i Martí Sales proposen la sèrie d’intervencions Respirar es arder, que duran a terme a diversos llocs durant el festival Sâlmon.

Activitats organitzades en col·laboració amb El Graner en el marc del Sâlmon Festival.