Carregant...

Vampir, 1989

Material gràfic, 50 x 38 cm

—Per quin camí vau arribar a la poesia visual?

—Jo vaig començar fent poesia, en el sentit clàssic del codi literari i, precisament, vaig decidir-me a escriure teatre perquè buscava una altra dimensió a la literatura plana; vaig pensar que el teatre m'oferia aquesta altra dimensió. Potser era el moviment. En poesia, començo treballant molt el llenguatge; més endavant vaig notar el gruix de la perruca i aleshores, del que es tractava, era de treure aquesta perruca i ensenyar el cap del poema. Hi ha molta gent que aquest pas no el fa mai. Tot això em va portar —sobretot a Em va fer Joan Brossa— a una poesia molt expressiva, antiretòrica, directa, sense gaires adjectius, però amb vibració —aquesta vibració, si no la tens, no la pots aprendre, es té o no es té. Allò del duende. I el duende, diu Lorca, no és un pensar, és un poder. I d'aquí a la poesia visual, hi ha un altre pas. Tot ha estat un procés. A més, com que he treballat en moments difícils, publicar m'ha interessat, però no ha estat l'objectiu primer. Em sembla que tot ha esdevingut ben coherent i no gens gratuït. Una cosa s'ha anat desenvolupant a través de l'altra i així s'ha format un edifici. Una comunió, un contacte de coses diferents que es corresponen.

Nadal, Marta: «Joan Brossa: un poeta atípic», Serra d'or, núm. 373 (gener de 1991), p. 13

—La seva obra es mou en terrenys complementaris: poesia, teatre, pintura, cartellisme, cinema, màgia, accions musicals, traduccions de Rimbaud... En realitat quin ofici té l'artista Joan Brossa?

—Essencialment sóc poeta. Actuo en moltes pistes, però el meu punt de partida és la poesia. L'únic que faig és vehicular-la per diferents canals. Decidir quin canal utilitzo és un procés automàtic, inconscient. De vegades faig poesia literària i d'altres vegades m'agafa per fer-ne de visual. Si el poeta té realment coses a dir, les pot expressar en diversos llenguatges sense que deixi de ser poesia. La meva producció teatral, per exemple, l'entenc com a poesia escènica, perquè és una poesia que necessita la quarta dimensió del teatre. El meu no és un teatre declamatori, o literari en el sentit estricte. És un teatre en què el text té tanta importància poètica com el tempo d'una pujada i baixada de teló o el color del mallot d'una ballarina. Tot hi va estretament lligat, com la lletra i la música d'una cançó.

Jané, Jordi: «Joan Brossa, un multiplista a Londres», El Temps, núm. 441, novembre del 1992, p. 47-48


Fitxa tècnica

Títol original:
Vampir
Número de registre:
4498
Artista:
Brossa, Joan
Data de creació:
1989
Any d'adquisició:
2011
Fons:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Tipus d'objecte:
Material gràfic
Tècnica:
Litografia sobre paper
Dimensions:
50 x 38 cm (alt x ample)
Número d'edició:
H.C.
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa
Copyright:
© Fundació Joan Brossa, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.