La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Une Seconde d'Eternité (D'après une idée de Charles Baudelaire), 1970

Un segon d'eternitat (basat en una idea de Charles Baudelaire), 1970

Broodthaers va assistir al seminari de Lucien Goldmann sobre Charles Baudelaire en 1969 i l’any següent va fer Un film de Charles Baudelaire , com també aquesta pel•lícula, Une seconde d’éternité , i d’altres en les quals traslladava al present les intuïcions del poeta francès.

Aquesta pel•lícula, titulada també La Signature (o fins i tot Ma signature) es va fer utilitzant tècniques d’animació. Broodthaers hi va traçar les seves inicials en 24 passos (un segon), filmant-los cada un en una obertura diferent de l’obturador de la càmera, és a dir, obria l’obturador cada vegada que canviava o manipulava la imatge. Va fer uns 18 dibuixos amb l’objectiu d’establir la seqüència que calia seguir. Quan es va projectar a la Galerie Folker Skulima, la il•lusió de moviment contrastava amb la immobilitat de la mateixa tira de pel•lícula, que s’exhibia com a edició, i dues plaques de plàstic que reproduïen la imatge 24 de la pel•lícula. Une seconde d’éternité també es va projectar en bucle tancat al Kunsthalle Düsseldorf, a l’octubre del 1971, en el context d’una gran exposició internacional, Prospeck 71. Més endavant, Broodthaers va presentar diverses vegades la pel·lícula amb un projector normal, com a part d’un programa cinematogràfic o d’una exposició, com ara Films als Objekt — Objekt als Film, que va tenir lloc a l’Städtisches Museum de Mönchengladbach, de l’octubre al novembre del 1971. El 1972 la va incloure com una secció de la seva pel·lícula Rendez-vous mit Jacques Offenbach. Com ja s’ha dit, aquesta pel·lícula es pot considerar alhora un retrat del mitjà cinematogràfic i un autoretrat de l’artista.

Fent referència al film, Broodthaers va declarar: «…s una pel·lícula molt curta, efectivament, dura un segon, i s’anomena Une seconde d’éternité. Per a mi, és molt important perquè crec que hi dono testimoni d’una certa realitat artística que s’expressa en el pla artístic. D’altra banda, crec que el fonament de la creació artística es basa en un fons narcisista. La pel·lícula es titula Une seconde d’éternité. En certa manera, està inspirada en l’obra de Charles Baudelaire. Em va agradar molt fer-la, perquè aquest grafisme que sols dura un segon constitueix alhora una pel·lícula de ficció. Em sembla que la mateixa signatura de l’autor, ja sigui la d’un artista, un cineasta o un poeta, no hi fa res, és el principi d’un sistema de mentides que tots els poetes, tots els artistes, intenten establir per defensar-se no sé gaire bé contra què.»

Marcel Broodthaers, Cinéma. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1997.


Fitxa tècnica

Títol original:
Une Seconde d'Eternité (D'après une idée de Charles Baudelaire)
Número de registre:
2033
Artista:
Broodthaers, Marcel
Data de creació:
1970
Any d'adquisició:
2000
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Enregistrament audiovisual
Tècnica:
Pel.lícula 35 mm transferida a 16 mm, b/n, sense so, 1 s
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Estate of Marcel Broodthaers, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.