INTERRUPCIONS #3 Deutsche Kassettentäter. L'eclosió de la cultura de cassets casolans a Alemanya #1
A càrrec de Felix Kubin
A la fi de la dècada dels setanta va tenir lloc a Alemanya una explosió de nous grups amb un so radicalment diferent a qualsevol tradició fins al moment. La seva música era directa, experimental, lúdica, absurda, minimalista, astuta, i les seves lletres exclusivament cantades (o xisclades) en alemany.
Més intimidada que entusiasmada pel nou expressionisme salvatge, la indústria discogràfica no va demostrar cap interès inicial i, com a conseqüència, es van fundar diverses plataformes per a poder propagar el virus. Així naixia la idea del segell discogràfic independent. Petites companyies com ZickZack i Ata Tak van començar a publicar treballs d'aquests nous artistes que proliferaven com bolets.
L'esperit del nou moviment, que posteriorment es va batejar com a "Neue Deutsche Welle" (la nova ona alemanya) va emergir de la confiança del punk, l'herència de l'avantguarda electrònica germana i el clima apocalíptic nuclear de l'època. Al seu llibre Als die Welt noch unterging (Quan el món encara s'anava a acabar), Frank Apunkt Schneider compara aquesta actitud amb l'acte de ballar alegrement sobre la vora d'un volcà. D'aquesta postura va sorgir la base per a la música gens convencional que dóna forma a aquest programa.
Amb l'arribada dels teclats Casio, sintetitzadors assequibles, caixes de ritmes i gravadores de quatre pistes, es va acabar de cop el monopoli dels grans estudis d'enregistrament. De sobte, tothom podia produir els seus propis temes a casa independentment de la seva preparació o de la seva habilitat musical. El "diletantisme genial" propiciat per aquestes circumstàncies es va manifestar en la seva forma més radical en l'escena de cassets casolans a Alemanya, els protagonistes de la qual es feien anomenar Kassettentäter*.
La publicació de cintes, amb edicions que anaven de 5 a 250 còpies, va esdevenir la forma més efectiva de posar en circulació música sense cap tipus de restriccions. Però la principal intenció dels Kassettentäter no era vendre els seus productes sinó trobar músics afins amb els quals intercanviar cintes i idees. Especialment a l'antiga República Democràtica Alemanya, les cintes eren la millor manera de distribuir música underground** prohibida i esquivar els comitès de "control de qualitat" del SED (el Partit Socialista Unificat d'Alemanya) que decidia quins grups podien tocar en directe i publicar discos.