al

Parlem de... entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial. A Parlem de..., artistes, pensadors i diversos agents, al costat dels visitants, activen les exposicions des de perspectives concretes de les quals sorgeixen lectures personals.

Parlem de… El rol del document: mobilitzant arxius
Aquest recorregut convida a reflexionar sobre la imatge entesa com a document en un sentit ampli. Què signifiquen els diferents tipus d’imatges documentals? Per a què serveixen? Com poden ser mobilitzades? Partint de les exposicions Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l’Arab Image Foundation i Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa, veurem diverses maneres d’activar els documents visuals: ja sigui a través del joc amb els materials d’un arxiu fotogràfic, en el cas de Zaatari, ja sigui mitjançant l’ús d’imatges trobades a internet al servei de la investigació en codi obert per part del grup Forensic Architecture.

Com a artista, Akram Zaatari treballa amb l’enorme repositori de l’Arab Image Foundation, l’arxiu que va cofundar, on es recullen més de 600.000 instantànies provinents del Líban, Síria, Palestina, Jordània, Egipte, Marroc, Iraq, Iran, Mèxic, l’Argentina i el Senegal. Entreteixint les perspectives macro i micro, aquests documents narren de manera parcial, subjectiva i molecular els processos quotidians i els canvis polítics des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Amb aquests documents, Zaatari traça històries inesperades i revela les poètiques del que queda ocult.

Però si l’arxiu pot ser utilitzat per explicar una història, també es pot mobilitzar com a prova. El col·lectiu Forensic Architecture treballa amb el repositori d’internet, a partir de material audiovisual penjat per testimonis presencials en contextos de guerra i altres situacions extremes. El grup d’investigació recull aquestes imatges i les fa quadrar servint-se d’eines com la geolocalització o el càlcul de l’altura d’un núvol de fum causat per una explosió. D’aquesta manera, poden determinar els detalls de crims negats pels seus perpetradors. Així, l’estudi de la imatge va més enllà d’ella mateixa, i aconsegueix aportar proves que poden ser esgrimides en tribunals internacionals. En certa mesura, les eines de la iconografia s’amplien, es desborden i incideixen en el nostre escenari de conflicte perpetu.

Totes dues aproximacions tenen una relació diferent amb arxius molt diversos, però les dues ens plantegen el rol de la imatge com un testimoni de la història, que pot referir el que ha passat. Entre les nostàlgies alienes i les polítiques del present, entre la reflexió històrica i la intervenció, ens permeten pensar en el sentit del document i de l’arxiu visual. Per a nosaltres, que venim d’una tradició tan logocèntrica com ha estat l’occidental, és molt significatiu veure com la imatge reivindica el seu rol com un lloc de coneixement disposat a ser activat.

A càrrec de Julia Ramírez Blanco, historiadora i crítica d’art especialitzada en les interseccions entre art, política i utopia. Autora del llibre Utopías artísticas de revuelta, actualment desenvolupa la seva recerca a la UB (programa Juan de la Cierva), dins el grup Art Globalization Interculturality.

Vista de l'exposició "Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l'Arab Image Foundation", 2017

Programa

DISSABTES 22 I 29 D'ABRIL, 20 DE MAIG I 3 DE JUNY DE 2017, A LES 19 h
Lloc: Sales d’exposició
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68

Continguts relacionats

Àudios

Parlem de... el rol del document amb Julia Ramírez