Miralls trencats
La fotografia com a discurs pseudodocumental
A càrrec de Joan Fontcuberta
La fotografia va néixer alhora com a forma de document i com a forma d'espectacle. Al llarg de la seva història aques-tes dues categories, sovint enfrontades, han mobilitzat els diferents usos socials: des del consum i la ciència al domi-ni del vernacular i de les arts visuals. Ara es proposa una ontologia de la fotografia que entengui la incertesa de la seva identitat actual des d'una crítica dels models docu-mentals que n'han estat hegemònics.
Joan Fontcuberta és fotògraf i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Programa
Fotografia i invenció d'arquetips
L'estadística i el registre fotogràfic com a eines per establir tipologies socials. L'eugenèsia i la seva herència visual.
Fotografia i glorificacions històriques
Fantasies de reconstrucció. Estetització del passat. L'arxiu com a monument.
La fotografia de fantasmes com a precursora de l'avantguarda
Evidència versus experimentació en la cacera fotogràfica de fades i esperits al final del s. XIX i principi del XX.
El fals documental com a estratègia artística
La confusió deliberada dels gèneres. La institucionalització del dubte en la cultura digital.