Lectures d'una col·lecció

Per a educació secundària i batxillerat

Aquest projecte comença amb un recurs concebut per ser utilitzat a l'aula abans de la visita al Museu que proposa les bases per iniciar un debat que després seguirà a les sales davant les obres exposades.

L'objectiu del projecte és suscitar en els estudiants un interès per l'art i la societat del seu moment a partir dels diversos temes proposats. Utilitzant aquests recursos, els alumnes han de poder construir un criteri que els permeti apropar-se a les obres d'art amb competència, passant de la història de l'art i de la cultura a una apreciació estètica i cognitiva que es basi en la confrontació directa i personal entre l'obra i qui l'observa.

"Entre el documental i el gest poètic" és la primera d'un conjunt de lectures que proposen diferents mirades sobre l'art i el seu temps a partir de la Col·lecció MACBA.

Treball previ a l'aula

El projecte consta de dues parts: la primera té lloc a l'institut mateix amb el suport d'un CD-ROM interactiu que el MACBA facilita al centre per tal de que el professorat mateix l'utilitzi segons l'adaptació curricular que cregui convenient per a cada grup escolar. Aquest treball previ planteja un itinerari concret a través d'obres de la Col·lecció MACBA i estableix un tema de debat.

Visita al Museu

Durant la visita que posteriorment es fa al Museu, els joves tenen l'ocasió de confrontar-se directament amb les obres, algunes de les quals ja hauran vist abans en el CD-ROM, i de posar en joc diversos procediments d'anàlisi a partir de les nocions construïdes. Es tracta de debatre en grup punts de vista i opinions, i contrastar-les amb les informacions específiques que proporcionarà el monitor.

Entre el documental i el gest poètic
Aquests dos conceptes ens ajudaran a analitzar els canvis produïts en les pràctiques artístiques a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial. Dins el panorama desolador de la postguerra, l'art buscarà, ja sigui com a necessitat de testimoniar allò que passa (documental) o com a fugida o distanciament d'allò real (gest poètic), possibles sortides i respostes a l'angoixa que caracteritza aquest període. El documental permet oferir un testimoni de la realitat i generar un arxiu, ja sigui textual (document escrit) o visual (fotografia, cinema), que esdevindrà un fragment de memòria individual o col·lectiva.

Analitzarem l'obra d'artistes com ara Joan Colom, Roberto Rosellini i Robert Frank, que a més de mostrar la ciutat en ruïnes, la precarietat o la pobresa, ho fan buscant el caràcter més emotiu i humà. En canvi, altres artistes es decanten per un distanciament voluntari de la realitat i opten per una aproximació més poètica, per una recerca de noves solucions al marge de la representació de la realitat. En aquest sentit, la ràbia, el pessimisme o la necessitat de canvi seran presents en l'obra d'artistes com Antoni Tàpies, Henri Michaux, Manuel Millares, Lucio Fontana i Jean Dubuffet, que mostren la situació de crisi i la necessitat de fugir a través de l'expressió íntima del seu món interior.