La nouvelle vague porno

Seminari

A partir del final dels anys noranta, diferents actors i actrius porno francesos comencen a produir les seves pròpies pel·lícules i a elaborar reflexions crítiques sobre la seva pràctica pornogràfica, i donen lloc a una manera inèdita de representar la sexualitat, que, reprenent l'expressió d'André Bazin, es podria denominar nouvelle vague porno. Aquests autors difícils de classificar únicament com a pornògrafs o com a cineastes, aposten per una nova política de la mirada inspirats per la literatura trash, per Baudelaire, Bukowski i Lydia Lunch, les pel·lícules de terror, la cultura punk-rock i gòtica, els moviments feministes americans «prosex» i la crítica de la pornografia tradicional d'Annie Sprinkle.

Aquesta sessió nocturna, alhora cinefòrum porno, espai crític i performatiu, té com a objectiu explorar aquesta nova avantguarda pornogràfica: la confluència entre les estètiques i les cultures que emergeixen en el cinema porno francès i els discursos i els moviments polítics feministes, postfeministes i proporno que impulsen un nou agençament pornogràfic i produeixen nous models sexuals contrahegemònics. Aquesta trobada dóna prioritat de representació i de discurs als actors i les actrius porno que a través de l'autoproducció i de l'escriptura d'autoficció han fet possible l'emergència d'un «subjecte pornogràfic».

Aquesta sessió especial nocturna es presenta com a part del seminari monogràfic Porn Studies, que tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 de març amb Linda Williams.
Participants

Manuel Asensi és professor titular del Departament de Teoria dels Llenguatges a la Facultat de Filologia de la Universitat de València i director del Programa d'Estudis Independents del MACBA, bienni 2006-2007, en el qual imparteix, juntament amb Xavier Antich, Teoria i Crítica del Discurs.

HPG són les inicials d'Hervé Pierre Gustave, director, actor i productor de cinema porno. Precursor del gonzo a França i objecte d'una severa crítica feminista, HPG és, juntament amb Coralie Thrin-Thi i Ovidie, el centre del debat francès sobre la nova pornografia. El 2003 publica HPG Autobiographie d'un Hardeur (Hachette). Ha realitzat nombroses pel·lícules de porno independent (La bombe HPG, Hypergolique, Cannes you fuck yourself, etc.) en les quals reivindica un porno avant-garde i no comercial. El 2005, la seva pel·lícula On devrait pas exister travessa un llindar cinematogràfic i és acceptada en la quinzena del Festival de Cannes.

Lydia Lunch és cantant, escriptora i actriu. Emergeix el 1976 amb el seu grup Teenage Jesus & The Jerks en l'underground novaiorquès, en el qual participa en la creació d'una estètica punk i no wave, juntament amb músics com Nick Cave, Sonic Youth i Die Haut. Col·labora també amb directors de cinema com Richard Kern, de teatre experimental com Emilio Cubeiro i amb poetes punk com Exene Cervenka, amb els quals produeix representacions inèdites de la sexualitat femenina. Entre els seus llibres es troba Paradoxia: Diario de una predadora (La Máscara, 2000), avui un clàssic del feminisme punk. El seu últim àlbum és Deviations on a theme (2006).

Beatriz Preciado és filòsofa, professora de Teoria del Gènere a la Universitat de París VIII-Saint Denis i professora de Tecnologies del Gènere en el Programa d'Estudis Independents del MACBA, bienni 2006-2007. Autora de nombrosos textos de teoria queer, publicarà pròximament Testo Yonqui y Vigilar y Complacer: las casas Playboy.

Coralie Trinh-Thi és actriu porno, codirectora, juntament amb Virginie Despentes, de la polèmica pel·lícula Baise-moi (2000), i escriptora de novel·les, còmics i guies sexuals (Betty Monde, París, 2001). El seu últim llibre, La Voie humide (Éditions Diable Vauvert, 2007) relata en 900 pàgines la seva experiència en la indústria de la pornografia.

Linda Williams és catedràtica en els departaments de Retòrica i Estudis Cinematogràfics de la Universitat de Berkeley, Califòrnia. És autora de Hard Core: Power, Pleasure and the Frenzy of the Visible (U.C. Press, 1989/1999) i Porn Studies (Duke U.P., 2004), entre d'altres.