Artista

Joaquín Torres-García

Data i lloc de naixement:
MONTEVIDEO, Uruguai — 1874
Data i lloc de defunció:
MONTEVIDEO, Uruguai — 1949

biografia

Joaquín Torres García (Montevideo, Uruguai, 1874-1949) va arribar a Barcelona als 17 anys quan el seu pare, un català que havia marxat a Amèrica, va decidir tornar. Va ser a Barcelona on va realitzar la seva formació artística i on aviat va destacar com un dels impulsors destacats del Noucentisme, moviment que defensava la tornada al classicisme i a la tradició mediterrània. Pintor, escultor i creador de joguines, va ser un gran divulgador de l’art i teòric del constructivisme. El 1920 va començar una etapa viatgera que va dur-lo a Nova York, Itàlia i París, on es va establir el 1928. A París es va relacionar amb autors i grups d’avantguarda i, juntament amb Michel Seuphor i d’altres artistes abstractes, va crear el grup i la revista Cercle et Carré. Ja en aquests anys defensava en el text «Vouloir construire», a la revista del grup: «Si en la base de la construcción hay emoción o razonamiento, nos debe dar igual: nuestro único objetivo es construir» (Joaquín Torres García: «Vouloir construire», Cercle et Carré, núm. 1, París, març del 1931, publicat en castellà a Ángel González García, Francisco Calvo Serraller, Simón Marchán Fiz: Escritos de arte de vanguardia, 1900/1945. Madrid: Akal, 1999, p. 278). Aviat es va allunyar del grup i, partint dels principis de l’abstracció pura del moviment neoplàstic, va desenvolupar el seu estil personal: un llenguatge basat en un sistema de relacions geomètriques i un repertori de pictogrames que ell va anomenar «universalisme constructiu» i que proposava un art elaborat d'acord amb els principis de proporció, unitat i estructura. El 1934 va tornar a l’Uruguai per impulsar el constructivisme a Amèrica del Sud, i va intensificar la tasca divulgativa d’aquesta nova estètica. L’any 1942 es va crear el Taller Torres García, on es va anar gestant una escola pictòrica uruguaiana i americana amb identitat pròpia: l’Escola del Sud. Torres García va ser un dels artistes sud-americans més influents i una figura carismàtica a l’escena internacional dels anys vint, quan va exposar amb artistes destacats com Gaudí i Picasso a Barcelona, Piet Mondrian i Theo van Doesburg a París i Marcel Duchamp a Nova York. Entre els seus llibres, destaquen Estructura (1935), Universalismo constructivo. Contribución a la unificación del arte y de la cultura en América (1944) i La recuperación del objeto (1952). Entre les nombroses exposicions de la seva obra, destaquen l’exposició del Musée national d’Art moderne de París (1955), l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (1961), la Comisión Nacional de Bellas Artes de Montevideo (1962), The National Gallery of Canada d’Ottawa (1970), el Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1973), Musée d’Art moderne de la Ville de Paris (1975), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1991 i 2000), l’Institut of Contemporary Art d’Amsterdam (1991), l’IVAM de València (1991), el Musée d’art moderne et contemporain d’Estrasburg (2002) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (2011). La seva obra es troba a les col·leccions del Musée national d’Art moderne de París, el Museo Reina Sofía de Madrid, el MACBA de Barcelona i la Fundación Torres García de Montevideo, entre d’altres.

Obres

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't