Arxiu

 'FONS NERVO ÓPTICO I ESPAÇO N.O.', 1976-1982

FONS NERVO ÓPTICO I ESPAÇO N.O.

Fecha:
1976-1982
Tipo obra:
Col·leccions i fons documentals
Material:
0,38 m (1 caixa, ca. 89 unitats documentals, paper)
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Nervo Óptico / Espaço N.O

El fons documental de Nervo Óptico i de l'Espaço N.O., que pertany al Centre d'Estudis i Documentació MACBA, es va crear l'any 2009 arran d'una donació de la Fundação Vera Chaves Barcellos (Porto Alegre, Brasil), fruit d'un acord per a l'intercanvi de publicacions i altres materials documentals establert entre aquesta Fundació i el Centre d'Estudis i Documentació MACBA.

El material està organitzat en dues seccions que, al seu torn, segueixen un criteri cronològic d'ordenació. La primera secció està dedicada al grup Nervo Óptico, i conté el manifest del grup de 1976, la publicació en sèrie Nervo Óptico completa (13 números), el catàleg de l'última exposició col·lectiva del grup el 1978 a la Pinacoteca do Instituto de Artes de la UFRGS, i un fullet desplegable de l'exposició retrospectiva titulada Nervo Óptico (1977-1978). Poéticas Visuais, que va tenir lloc el 1994 també a la Pinacoteca do Instituto de Artes de la UFRGS.
Aquesta és la descripció exhaustiva dels elements que conformen aquesta sèrie.

La segona secció està dedicada al centre cultural Espaço N.O. i aplega molts dels catàlegs, fulls de programació, fullets, invitacions i cartells produïts pel centre per promoure les seves nombroses exposicions i activitats.
Podeu també consultar el llistat complet dels elements de la sèrie aquí.

Nervo Óptico és el nom d'un col·lectiu nascut a mitjans de 1976 a Porto Alegre (Brasil), durant les reunions informals d'un grup d'artistes que s'oposaven als interessos comercials del mercat de l'art i a les polítiques culturals governamentals de l'època.

Les dues primeres reunions es van fer a la seu del Museu de Arte do Rio Grande do Sul Ado Malagoli (MARGS), amb la participació dels artistes Ana Luisa Alegria, Mara Álvares, Carlos Asp, Carlos Athanázio, Vera Chaves Barcellos, Clóvis Dariano, Jesus Escobar, Telmo Lanes, Elton Manganelli, Romanita Martins i Carlos Pasquetti.

Aquestes reunions van donar com a resultat, el setembre de 1976, un manifest que criticava obertament la ideologia del mercat de l'art com a guia de les polítiques culturals, i apostava per divulgar treballs que partien d'una concepció de l'art alternativa. El document va ser signat finalment per vuit artistes i publicat a la premsa local. Més endavant es va divulgar en l'exposició Actividades continuadas, que va tenir lloc al MARGS el 9 i el 10 de desembre de 1976.

Les reunions posteriors del col·lectiu, que sempre van tenir un marcat contingut creatiu, es van celebrar a l'estudi fotogràfic de Clóvis Dariano, on es van fer moltes fotografies per documentar les accions improvisades dels participants, que sovint es caracteritzaven per l'humor, la ironia, la irreverència i els jocs imaginatius.

L'abril de 1977 el grup, que ja s'havia reduït a sis integrants –Mara Álvares, Carlos Asp, Vera Chaves Barcellos, Clóvis Dariano, Telmo Lanes i Carlos Pasquetti–, va llançar una publicació de creació conjunta com a mitjà de difusió dels seus treballs, amb una tirada inicial de dos mil exemplars que es van distribuir gratuïtament a través d'universitats, llibreries i galeries, i que es van enviar per correu a crítics d'art del Brasil i d'altres països. Aquesta publicació mensual, que va sobreviure tretze mesos, es va denominar Nervo Óptico, un nom que, posteriorment, el col·lectiu va adoptar d'una manera oficial.

Un tret comú dels treballs dels artistes vinculats al grup va ser l'ús de la imatge fotogràfica, que alhora servia de registre de les seves accions, performances i instal·lacions. Els membres del col·lectiu, però, no es consideraven fotògrafs, amb l'única excepció de Clóvis Dariano, el qual, mitjançant el fotomuntatge, va explorar la fragmentació del cos i de l'espai.

El grup va destacar per la perseverança amb què els seus integrants es van mantenir fidels a les seves intencions inicials: convertir l'art en un camp d'experiències, qüestionar l'expressió artística sense deixar de banda la preocupació pel seu caràcter informatiu, i desmitificar els mitjans i les tècniques per reformular-los en un pla en què l'obra és assumida com a activitat o procediment, més que no pas com a producte final.

Entre 1976 i 1978 el grup va presentar quatre mostres col·lectives i va experimentar amb pel·lícules en format super-8, diapositives i performances. Nervo Óptico es va dissoldre definitivament el 1978.

Centro Alternativo de Cultura Espaço N.O. (Porto Alegre, 1979-1982)

Inspirat en l'Other Books and So... d'Amsterdam, aquest espai es va concebre com una cooperativa d'artistes d'avantguarda i es va anar configurant, a poc a poc, com un "centre alternatiu de cultura". Les seves principals activitats van consistir a reunir documentació sobre l'art contemporani, promoure esdeveniments i intercanvis amb artistes de Porto Alegre i d'altres ciutats, i democratitzar el circuit de producció i consum. Arran de tot això l'1 d'octubre de 1979 es va inaugurar la Galeria Chaves de Porto Alegre el Centro Alternativo de Cultura Espaço N.O., amb una mostra de treballs d'art postal, pel·lícules, projectes i publicacions d'artista del brasiler Paulo Bruscky. Telmo Lanes va ser l'encarregat de dissenyar el característic logotip del grup.

El Centro Alternativo de Cultura Espaço N.O. va ser promogut per un grup de dones: Simone Basso, Regina Coeli, Vera Chaves Barcellos, Karin Lambrecht, Heloisa Schneiders da Silva i Ana Torrano, procedents de l'Instituto de Artes de la Universidade Federal do Rio Grande do Sul (UFRGS). Més endavant, s'hi van adherir altres creadors i artistes vinculats al teatre, la música, l'art postal i el copy-art, entre els quals hi havia Ricardo Argemí, Milton Kurtz, Rogério Nazari, Mário Röhnelt, Sérgio Sakakibara, Cris Vigiano i Carlos Wladimirsky.

L'Espaço N.O. aspirava a convertir-se en una sala d'exposicions sense objectius comercials, destinada a promoure manifestacions artístiques impulsores de nous llenguatges, tant en l'àmbit de les arts visuals com en la música, el teatre, la dansa i la literatura. L'espai també es va posar l'objectiu de potenciar l'intercanvi d'aquests nous llenguatges amb els d'altres centres i artistes, tant nacionals com estrangers, i organitzar cursos, trobades i conferències entorn de l'art contemporani.

Durant els seus dos anys de vida, l'Espaço N.O. va organitzar vint-i-dues exposicions col·lectives i dinou mostres individuals, cosa que posa de manifest l'enorme vitalitat de la seva programació. Entre d'altres, s'hi van presentar projectes d'artistes com Hudinilson Jr., Marcelo Nitsche i Hélio Oiticica, i exposicions d'artistes locals, a més de mostres dels membres fundadors i d'altres artistes convidats. També s'hi van celebrar nombroses trobades amb artistes i intel·lectuals de l'època, cicles de conferències, cursos, passis de pel·lícules, concerts, lectures dramàtiques, etc.

L'Espaço N.O. es va dissoldre el 1982, any en què Vera Chaves Barcellos el va transformar en un arxiu d'art contemporani que va esdevenir una valuosa font d'informació sobre el context artístic de l'època.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't