Five Tyres Remoulded (portfolio), 1971

Entre 1951 i 1963, Hamilton va fer un seguit de dibuixos de perspectives que el van conduir, l’any 1964, a la primera versió de l’obra: una serigrafia realitzada amb sis plantilles de colors diferents. Tot i que la idea inicial de Hamilton havia estat realitzar un gravat en paper amb un relleu molt acusat, no el va poder materialitzar i va haver d’esperar-se deu anys, fins que va poder tallar una placa de llautó amb una màquina especialitzada i fer la impressió amb un elastòmer de silicona. Quan va veure que allò que tenia al cap no es podia dur a terme, va abandonar el projecte i va titular l’obra Five Tyres Abandoned. Sis anys més tard, el 1970, el marxant americà Carl Solway va descobrir l’obra a l’estudi de l’artista i es va oferir a buscar un programa informàtic que permetés imprimir perspectives amb ordinador.

Per executar amb precisió l’estudi que suposava Five Tyres, es necessitaven patrons en la doble corba d'un tor (un tipus de figura geomètrica convexa i semicircular que conté nòduls o protuberàncies, i a la qual respon el pneumàtic), cosa que només es podia dur a terme amb l'ajuda d'un ordinador. Gràcies a les gestions de Solway, Sherill Martin, de Kaye Instruments, va elaborar la formulació informàtica de la perspectiva mitjançant un programa general de Fortran anomenat Caper (Computer Aided Perspective). El resultat va ser Five Tyres Remoulded, integrada per una làmina de color blanc amb cinc figures de pneumàtics en relleu; set serigrafies de dibuixos realitzats amb ordinador que mostren aspectes concrets de la geometria del penumàtic, com les seccions radials, les dimensions, les seccions de la circumferència o la profunditat de tall; i una serigrafia amb un text procedent de la revista Technique and Architecture, de 1951, que mostra els successius estadis en el desenvolupament dels pneumàtics des de 1902 fins a 1950.