Fauna, 1989

Fauna es presenta com una instal·lació de grans dimensions i múltiples elements a l’entorn de la figura d’un científic oblidat i els seus descobriments en el món animal. Es parteix de la premissa que els dos fotògrafs han descobert els arxius desapareguts del zoòleg alemany Peter Ameisenhaufen –nascut a Munic el 1895 i desaparegut de forma misteriosa el 1955–, i el seu ajudant Hans von Kubert. Ameisenhaufen havia catalogat una sèrie d’animals poc comuns, com el Ceropithecus icarocornu, semblant a un mico però amb una banya d’unicorn i amb ales; la Solenoglypha polipodida, semblant a una serp de tres metres i mig, o el Pirofagus Catalanae, un drac trobat a Sicília, abandonat pels invasors catalans al segle XVI, que ingeria el seu propi foc després d’expulsar-lo.

Fauna presenta fotografies dels animals inventariats pel zoòleg, detallats estudis de camp, notes de treball del científic, radiografies i disseccions d’esquelets, un espècimen dissecat i alguns àudios amb els enregistraments dels crits dels animals. Es presenten tots els elements clau per donar credibilitat científica i solidesa epistemològica a una gran ficció. En cap moment s’informa l’espectador que es tracta d’una invenció, ni que els noms del científic Peter Ameisenhaufen i del seu ajudant Hans von Kubert són dos alter ego dels noms de Formiguera i Fontcuberta.

Tampoc se li explica que els dos fotògrafs van col·aborar amb un taxidermista per crear els animals fantàstics i que els van batejar amb llatí fictici simulant les classificacions oficials. Objectes i paraules van ser utilitzats com a legitimadors d’un imaginari de veritat compartit pel públic. L’espectador troba els materials com si haguessin estat conservats durant molt temps: les fotografies estan lleugerament desenfocades, la tinta d’algunes cartes s’ha corregut damunt del paper i els marcs dels quadres mostren estelles i estan envellits.
En línia amb el treball fotogràfic d’aquests fotògrafs, en especial de Joan Fontcuberta, Fauna posa en circulació un artefacte epistemològic per qüestionar la credibilitat de la veritat científica, l’objectivitat dels museus i la poca –o nul·la– objectivitat de la imatge fotogràfica. L’obra, que es presenta seguint el llenguatge i la museografia propis de les exposicions científiques, enfronta alhora l’autoritat del discurs científic i la versemblança de la fotografia. Exposada nombroses vegades en museus i espais d’Europa i Amèrica, Fauna genera perplexitat entre el públic.

Quan l’any 1989 la instal·lació es va presentar per primer cop al Museu de Zoologia de Barcelona, una enquesta realitzada pel seu Departament d’Educació va revelar que un 27% dels visitants adults i amb titulació universitària va creure que aquells animals eren autèntics.

Joan Fontcuberta i Pere Formiguera, 1989