Superyo congelado

Aquesta exposició retrospectiva va mostrar per primera vegada una selecció completa de totes les facetes artístiques de Luis Gordillo (Sevilla, 1934), incloent-hi pintures, dibuixos, fotografies i collages. La mostra posava l´èmfasi, d´una banda, en la importància que tenen per a Gordillo la sèrie i la repetició i, per l´altra, en la seva idea que una imatge sotmesa a la reproducció permanent mai no assoleix un estat definitiu. L´exposició es va centrar en l´aspecte de procés en l´obra d´aquest artista i reunia més de cinquanta pintures i al voltant de dos-cents cinquanta dibuixos, apunts de treball, collages i fotografies, que permetien configurar una retrospectiva del seu treball al llarg dels últims quaranta anys.

L'exposició focalitza, doncs, l'aspecte processal de la obra d'aquest artista i reuneix al voltant de cinquanta pintures i més de dos-cents cinquanta dibuixos, apunts de treball, collages i fotografies.

Luis Gordillo és un artista singular en el context espanyol. La seva habitual adscripció historiogràfica al nou realisme madrileny dels setanta i a la tornada a la pintura dels vuitanta han fet d'ell un artista excessivament forçat a categories en les quals no encaixa del tot; per exemple, no es tenen en compte les arrels de l'artista en l'informalisme europeu de la postguerra i es passa per alt la seva recepció i reelaboració del pop durant els anys seixanta.

Profundament interessat per la psicoanàlisi, el treball pictòric de Gordillo té una dimensió psicoterapèutica i resta fidel a un cert esperit de pensament tràgic i existencialista del que surt en els anys cinquanta. L'artista ha descrit el seu treball com "una necessitat de fugir, de sublimar, d'exorcitzar l'angoixa, de no sentir-se lògic en el món" i com "una eròtica compensativa que faci sortir del pou del no-sentit personal ".

Mostra produïda pel MACBA

Comissaris: Manuel J. Borja-Villel i José Lebrero Stals