Possibilitat d'acció La vida de la partitura

El Centre de Documentació del MACBA presenta durant els mesos d'estiu una exposició dedicada a l'exploració de la notació musical entesa, en sentit ampli, com un suport de transmissió alhora musical i visual. Per fer aquesta exposició s'han reunit tant partitures històriques com composicions contemporànies, i també creacions d'artistes no estrictament procedents del camp de la música, entre les quals figuren obres experimentals dels àmbits de l'art sonor, el noise/art/rock experimental i els territoris fronterers entre aquests mitjans de creació i d'altres.

El contingut d'aquesta exposició manté una relació especial amb la sèrie de programes de Ràdio Web MACBA (RWM), titulada Línies de visió, inspirada en altres projectes recents que investiguen la partitura des de diferents perspectives ?psicològiques, biològiques, sociològiques, etc., a més de la pròpiament musical?, i la manera com la ment i la intuïció humana tradueixen i transmeten la música. Tant l'exposició com els programes de ràdio neixen d'un interès compartit, i tots dos projectes estan comissariats per Barbara Held i Pilar Subirà.

Durant les dècades del 1950 i 1960 va cristal·litzar l'activitat de nombrosos compositors experimentals, estretament vinculats al grup de pintors conegut amb el nom d'Escola de Nova York. Aquest grup de músics, entre els quals destaquen John Cage, Morton Feldman, Christian Wolff i Earle Brown, van utilitzar la partitura i la notació musical amb la finalitat de crear un nou context per al so, i van basar l'estructura de les seves peces en el ritme, els sons i els silencis. Per a aquests músics, la partitura mateixa era com un llenç o el "marc" d'una superfície de presentació, i la seva activitat creadora constituïa una manera de tornar llibertat a la música. En paraules de Cage, es tractava d'"alliberar de la música el so". A la peça 4? 33?, Cage va anar encara més enllà i va compondre una partitura lliure de sons; en altres paraules, un "marc" al voltant del buit. A partir de l'activitat radical d'aquests compositors, la música va deixar de compondre's en forma de punts en una línia i va passar a existir en un espai sònic multidimensional, en què es difuminaven els marges entre l'art i la vida, s'abandonava la intencionalitat i s'assumia la indeterminació.

Aquest canvi d'actitud va marcar una ruptura radical amb relació als dictats de les convencions musicals sobre la forma i el contingut, i va comportar seqüeles importants tant en el món de la música com en el de l'art, en què es van originar, entre altres fenòmens, activitats com el noise i el sound art. Però, a més, obrir el món del so a la matèria musical que el sistema de notació tradicional havia exclòs va servir per transformar, d'una manera radical, la relació entre el compositor, l'intèrpret i els membres del públic, ja que l'obra es va obrir a un gran nombre d'interpretacions possibles, entenent interpretacions en l'accepció més àmplia, sense limitar-la a la musical. Al mateix temps, el fet que les partitures d'aquests compositors es convertissin en representacions visuals del so va contribuir a renovar el diàleg entre l'oïda i l'ull, i les va transformar en elements especialment atractius per als creadors interessats a explorar el territori fronterer entre els diversos mitjans artístics. La lectura d'aquesta mena de partitures reclama un procés d'acció generativa (per crear so o qualsevol altre efecte) i exigeix que es faci una acció el resultat de la qual és desconegut i dependrà enormement de l'intèrpret. Així, la vida de la partitura rau en la capacitat per generar accions dotades de significat en una sèrie de cicles que es poden "reciclar" en evolucionar a través de diverses interpretacions i alteracions.

Possibilitat d'acció. La vida de la partitura presenta una selecció de partitures que ofereixen una perspectiva d'un moment de canvi radical en la manera de transmetre i interpretar la música, i que es juxtaposen a obres contemporànies d'artistes que vinculen el seu treball de múltiples maneres al so, la imatge, el llenguatge, els objectes i la llum. La disposició de les unes i les altres s'ha fet seguint el concepte "cageà" de cicle o circ, és a dir, no com una seqüència lineal, sinó a partir d'una multiplicitat de centres que depenen del context i de la percepció de l'observador, que els prestarà atenció aquí i ara, però al mateix temps, a la vista dels objectes presents, reinterpretarà les creacions de moments anteriors. Tal com ho va expressar De Kooning: "El passat no m'influeix a mi, sinó que jo influeixo en el passat". Els autors representats a la mostra són Robert Ashley, Yasunao Tone, Pauline Oliveros, Lee Ranaldo, Eugènia Balcells, Peter Bosch i Simone Simons, entre altres.

Comissàries: Barbara Held i Pilar Subirà
Producció: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)