al

El productor i cineasta Pere Portabella (Figueres, 1929) és conegut per la seva presència en les pràctiques cinematogràfiques i artístiques des dels anys cinquanta, així com per la seva vinculació als moviments antifranquistes i la seva dedicació posterior –durant la transició democràtica– a l'àmbit polític i institucional. El cinema de Portabella uneix la tradició de compromís del cinema i l'art d'avantguarda amb els llenguatges rupturistes dels nous corrents cinematogràfics que emergeixen a la segona meitat de la dècada dels cinquanta.

Històries sense argument repassava la trajectòria de Portabella partint de l'articulació de diversos espais i registres expositius. A les sales del Museu s’hi projectava, d’una manera continuada, la filmografia completa del cineasta al costat de pel·lícules d'altres autors com Michelangelo Antonioni, Ingmar Bergman, Luis Buñuel, Jean-Luc Godard, Alain Resnais, Roberto Rossellini, Jean-Marie Straub i Danièle Huillet o Antonio Saura. També es va presentar un arxiu documental de treballs cinematogràfics i videogràfics de lliure consulta i un espai de lectura amb una àmplia selecció bibliogràfica. Aquest arxiu va acollir, al llarg de tota l'exposició, debats que proposaven noves aproximacions històriques a l'obra del cineasta.

Paral·lelament es va organitzar un cicle de cinema a l'Auditori MACBA, estructurat en sessions dobles, que posaven en relació l'obra de Portabella amb la d’altres cineastes.
Amb tot això es convidava l'espectador a reflexionar sobre les formes contemporànies de narrar la memòria i la història a través de les pràctiques audiovisuals.

Pere Portabella (Barcelona, 1929), director i productor de cinema, és conegut per la seva presència en els ambients de pràctiques cinematogràfiques i artístiques de la ciutat des dels anys cinquanta, així com per la seva vinculació amb els moviments d’oposició antifranquista i la seva dedicació –durant el període que coneixem com transició democràtica– a l’àmbit polític i institucional. El projecte que es va presentar al Museu s’articulava al voltant d’un espai expositiu que combinava un arxiu documental de treballs cinematogràfics i videogràfics de lliure consulta "a la carta", un espai de lectura amb una amplia mostra bibliogràfica, i un espai de visionat amb programació permanent. El contingut de l’espai-arxiu es va definir amb la intenció d'establir connexions entre el treball de Portabella i els referents històrics locals d’un cinema de ruptura. L’arxiu documental reunia la pràctica totalitat dels films realitzats i produïts per Portabella, aquells als quals va intervenir d’una manera o altra, i tots aquells que es van projectar al cicle de cinema presentat a l’auditori del Museu. La selecció es completà amb més de quaranta títols d’autors, com ara André Malraux, Alain Resnais, Jean-Luc Godard, André Delvaux, Ingmar Bergman, Werner Schroeter, Helke Sander, Jurgen Syberberg, Jean-Marie Straub i Danielle Huillet, Roberto Rosellini, Michelangelo Antonioni i Antonio Saura, i de membres de l’Escola de Barcelona.

El programa de projeccions de cinema incloïa breus presentacions a càrrec de cineastes i especialistes en cinema. S’estructurava en sessions dobles, per tal de posar en relació pel·lícules dirigides per Portabella amb altres films, i de proposar lectures paral·leles i possibles vincles històrics i conceptuals. Aquestes altres lectures històriques es formalitzaren també, d’una manera més informal, a les "Petites històries del cinema", on diferents especialistes van oferir, a l’espai-arxiu, una sessió pública basada en la "navegació" personal pels continguts d’aquest cineasta.