al

En unes dècades marcades per les polaritats existents entre les reivindicacions pictòriques i les pràctiques conceptuals, l'obra de Joan Hernández Pijuan (Barcelona, 1931-2005) es va mantenir al marge de corrents estilístics i grups generacionals. L'artista va optar per buscar un llenguatge pictòric propi, sempre vinculat a l'abstracció i lligat d’una manera tel•lúrica al paisatge. Per Hernández Pijuan, la pintura era una forma empírica de coneixement. Era el mitjà a través del qual l'artista establia un diàleg permanent entre l'experiència subjectiva, la memòria personal i la plasticitat dels materials, en una experimentació contínua amb les possibilitats formals de l'espai pictòric.

L'exposició Joan Hernández Pijuan. Tornant a un lloc conegut, 1972-2002 no tenia una voluntat antològica, sinó que proposava una revisió dels moments més significatius de la trajectòria de l'artista. Amb aquest propòsit es van reunir prop de 140 obres, entre pintures, dibuixos i gravats.

Joan Hernández Pijuan (Barcelona, 1931) és, sense dubte, un dels pintors abstractes més interessants de la segona meitat del segle XX i amb un llenguatge més personal, que el diferencia d'anteriors i posteriors generacions de creadors a Barcelona. Es tracta d'un dels pocs artistes que des dels seus inicis ha utilitzat la pintura abstracta com a expressió, com a coneixement i com una manera de relacionar-se amb el món.

Aquesta exposició no té una pretensió antològic, sinó que mira de recollir a través d'unes cinquanta obres els moments més importants en el desenvolupament i l'evolució de la seva creació artístic. Abata el període cronològic que comença el 1973 i que arriba als seus treballs més actuals.

Itineràncies

18 JUNY - 14 SET. 2003 MAHN Musée d'Art et d'histoire de Neuchatel, Suïssa
22 GEN. - 23 MARÇ 2003 Sales del museu
22 NOV. 2003 - 25 GEN. 2004 Malmö Konsthall, Suècia