al

Les ficcions, les metàfores i les històries conformen en l’imaginari col·lectiu un conglomerat de relats, imatges i ideals sobre allò que és possible i impossible. I en aquest afany no sols mostren molts futurs possibles, sinó també molt diversos presents; no és en va que en la ficció resideix qualsevol possibilitat d’emancipació. Enfront del rigor del documental, les ficcions d’una època poden ser eines per llegir les premonicions d’un moment, la forma en què van ser concebudes, així com la manera en què es van establir els límits de la imaginació.

En paral·lel a l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80, o més aviat com una nota al peu de pàgina, la Filmoteca de Catalunya i el MACBA organitzen un cicle de cinema en el qual es presenten diverses ficcions que rescaten un esperit dels vuitanta que val la pena rellegir a la llum del present. Pel·lícules de l’abans i el després d’aquell «Quieto todo el mundo» que va paralitzar bona part de les activitats que van agitar l’ara tan qüestionada Transició i que en recullen aspectes fonamentals: de les sexualitats dissidents als tabús del que no podia ser dit; de l’èxtasi dels psicotròpics al rigor de la sobredosi; del poder de la imatge com a droga per escapar d’una realitat que va canviar abruptament i que va dislocar l’ordre establert i va esquerdar un munt de subjectivitats a les lluites obreres. Unes ficcions de tanta actualitat com algunes frases que diuen els personatges del film de Paulino Viota inclòs en el cicle: «Con esta historia de la crisis el director se está haciendo el remolón, hay que espabilarle como sea», una raresa en el cinema espanyol contemporani que s’introdueix en una visió de l’interior de la fàbrica i les lluites obreres, tan exemptes en la ficció dominant hollywoodenca. Al costat del film de Paulino Viota, els estralls de les drogues de la Movida a Arrebato; els discursos d’Ocaña sobre l’inadequat a Manderley com a homosexualitat que es resistia a ser normalitzada; la realitat d’un congrés atrapat en la rigidesa benpensant i caduca a El diputado; o les il·lusions d’una progressia despreocupada a Tigres de papel. Pel·lícules d’època, però també pel·lícules que des del present revisen aquell temps com les de Luis López Carrasco i Chema de la Peña, maneres de mirar el passat per analitzar tots els futurs anteriors, per no quedar tampoc atrapats en el temps.

Cicle de cinema amb motiu de l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80. En col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.

Patrocinador principal d'activitats:
Estrella Damm
Vistes de l'exposició "Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80", 2016. Foto: La Fotogràfica

Programa

DEL 23 DE FEBRER AL 30 DE MARÇ DE 2017
Lloc: Filmoteca de Catalunya

DIJOUS 23 DE FEBRER, A LES 20 h I DISSABTE 25 DE FEBRER, A LES 19 h
23 F. La película
. Chema de la Peña, 2011
Int.: Paco Tous, Fernando Cayo, Juan Diego, Mariano Venancio. Espanya. VE. 98 min

23 F és la primera pel·lícula de ficció́ que reconstrueix el cop d’Estat del 1981. Des de la presa del Congrés fins a l’alliberament dels diputats, es reviuen les disset hores i mitja que van fer tremolar els fonaments d’una jove democràcia.

Presentació a càrrec de Chema de la Peña el dijous 23 de febrer

Chema de la Peña és economista i autodidacta. El 1993 crea la seva pròpia productora, amb la qual roda els seus primers curts, espots publicitaris i videoclips. Entre la seva filmografia destaquen els llargmetratges Shacky Carmine (1999); la comèdia Isi & Disi, la més taquillera de 2004 i amb dues nominacions als premis Goya; Sud Express (2006), rodada entre França, Espanya i Portugal; i Un cine como tú en un país como este (2010), sobre la primera generació de directors que l’any 1976, després de la mort de Franco, van començar a dirigir pel·lícules sense censura.

DIMARTS 28 DE FEBRER, A LES 18.30 h
Manderley. Jesús Garay, 1979
Int.: José Ocaña, Enrique Rada, Joan Ferrer, Pío Muriedas, Antonio Martín. Espanya. VE. 114 min

Garay es va inspirar en tres amics seus –els protagonistes del film, entre els quals hi ha el pintor Ocaña– per explicar la història de tres homosexuals que decideixen passar junts l’estiu a la casa de camp que els pares d’un d’ells posseeixen a Santander. Garay va mostrar amb naturalitat un seguit d’actituds considerades aleshores escabroses i fins i tot antinaturals. Per aquesta raó́, el film va ser confinat a les sales X encara que no tingués res a veure amb el porno convencional.

Presentació a càrrec de Jesús Garay

Jesús Garay (Santander, 1949) és director, escriptor i crític de cinema. Fundador el 1969 del grup La Fábrica de Cine de Santander. Participa des dels seus inicis en la realització de pel·lícules alternatives de caràcter col·lectiu i en formats no professionals. També ha realitzat espots publicitaris i films corporatius. Entre les seves obres destaquen Pasión lejana (1986), La banyera (1989) i Eloïse (2009).

DIJOUS 2 DE MARÇ, A LES 18.30 h I DIUMENGE 19 DE MARÇ, A LES 16.30 h
Con uñas y dientes
. Paulino Viota, 1977
Int.: Alicia Sánchez, Santiago Ramos, Alfredo Mayo, Víctor Petit, Francisco Vidal, Guadalupe G. Güemes, Fidel Almansa. Espanya. VE. 96 min

Estrenada molt subterràniament i amb retard, el film utilitza el desenvolupament d’una vaga per oferir una visió amarga de la Transició, i retrata les esperances frustrades d’un sector ampli de la societat espanyola d’aleshores. «Escrita molt de pressa, aquesta pel·lícula és, tanmateix, una mena de cristal·lització d’un treball molt llarg. La influència bàsica sota la qual vaig fer Con uñas y dientes va ser Brecht i, en general, el marxisme. La lluita contra el franquisme em va portar, com a molts altres, al marxisme i, en art, a Brecht. Amb la reforma política que substituïa l’antic règim es va ampliar el camp d’allò que es podia dir en el cinema espanyol. Con uñas y dientes va ser la primera pel·lícula espanyola ‒des de la guerra‒ que tractava expressament de la lluita de classes. Va ampliar els tipus de personatges que podien aparèixer en pantalla, donant lloc a la classe obrera, i va articular això amb una reflexió feta des d’un punt de vista marxista i adreçada sobretot a aquesta mateixa classe obrera.» (Paulino Viota)

Presentació a càrrec de Santiago López Petit el dijous 2 de març

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) és filòsof. Militant de l’autonomia obrera durant els anys setanta, al llarg dels quals va treballar com a químic. Va ser professor de filosofia de la Universitat de Barcelona (1990-2013). Els darrers llibres que ha publicat són La movilización global (Madrid, 2009) i Hijos de la noche (Barcelona, 2014). Ha impulsat iniciatives col·lectives com Dinero Gratis i Espai en Blanc.

DIMARTS 7 DE MARÇ, A LES 18.30 h I DIJOUS 30 DE MARÇ, A LES 21.30 h
El diputado. Eloy de la Iglesia, 1978
Int.: José Sacristán, María Luisa San José, José Luis Alonso, Enrique Vivó, Agustín González, Queta Claver, Juan Antonio Bardem. Espanya. VE. 106 min

Realitzada durant la Transició, és una història provocativa que segueix el camí d’iniciació d’un jove polític, un home casat, a l’Espanya postfranquista. El congressista, que sempre ha reprimit la seva homosexualitat latent, veu com aquesta se li desperta en una estada a la presó a causa d’un afer polític. Qualificada de pel·lícula S en el seu moment, és un dels films més polèmics i agosarats d’Eloy de la Iglesia, i la primera vegada que el cinema espanyol reflexionava obertament sobre els efectes de la repressió social sobre l’homosexualitat.

Presentació a càrrec d’Amanda Cuesta el dimarts 7

Amanda Cuesta és crítica d'art, comissària i editora independent. Va ser membre de l'equip de comissariat experimental Creatures (1996-2002) i va desenvolupar diversos projectes que qüestionaven el format expositiu tradicional. També ha dut a terme una intensa activitat com a editora en paral·lel al seu treball de comissària. Entre els seus projectes expositius destaquen Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer (CCCB, 2009), amb Mery Cuesta, i Llegendes del centre. Mite, pla, cos, poder (Espai Cultural Caja Madrid, 2012). Des de 2013 codirigeix la llibreria cooperativista La Caníbal.

DIJOUS 9 DE MARÇ, A LES 18.30 h I DIJOUS 30 DE MARÇ, A LES 18.30 h
Arrebato. Ivan Zulueta, 1979
Int.: Eusebio Poncela, Cecilia Roth, Will More, Marta Fernández-Muro, Carmen Giralt, Helena Fernán-Gómez, Antonio Gasset. Espanya. VE. 110 min

Un dia arriba a les mans d’un director de cinema un film en Super-8. La coneixença del seu autor el portarà a descobrir un món on la relació cinema-cineasta adquireix proporcions impensables. Autèntic mite contemporani, Arrebato va obrir dins el cinema espanyol una nova porta que ningú no va saber o poder aprofitar. El film va connectar a la perfecció amb molts joves dels anys setanta, amenaçats pels fantasmes de la crisi, l’atur i el desencís, que veien la droga i la nostàlgia com l’única sortida davant d’aquesta situació.

Presentació a càrrec de Xavier Bassas el dijous 9

Xavier Bassas és filòsof, traductor i editor. Doctor en Filosofia i en Llengua francesa per la Universitat de la Sorbona-París IV i la Universitat de Barcelona, on ensenya literatura, traducció i història del cinema francès. S’ha especialitzat en el pensament de J. Derrida, J. Rancière i J.-L. Marion i ha traduït nombroses obres d’aquests autors, a més de moltes pel·lícules per a Intermedio (Godard, Rouch, Duras, Akerman, Costa, etc.). Dirigeix dues col·leccions d’assaig (dins les editorials Casus Belli i Ellago) i coorganitza les Jornades Filosòfiques de Barcelona.

DIMARTS 14 DE MARÇ, A LES 18.30 h I DIUMENGE 19 DE MARÇ, A LES 19.30 h
Tigres de papel. Fernando Colomo, 1977
Int.: Carmen Maura, Joaquín Hinojosa, Miguel Arribas, Emma Cohen, Jaime Lizaur, Juan Lombardero, Guillermo Vallejo. Espanya. VE. 93 min

Aprofitant les eleccions de juny de 1977, Fernando Colomo proposa una visió panoràmica de la conflictivitat de la nova progressia, la seva permissivitat recentment estrenada i «La Internacional» apresa a marxes forçades en un long-play que acaba d’aparèixer. «Tigres de papel no és, per descomptat, un film perfecte; però, en canvi, ha aconseguit una cosa ben oportuna per a la nostra cinematografia habitual: demostrar com es pot realitzar un film realment nou a l’ombra del qual els altres del seu estil semblen més que buits, vells.» (Jesús Fernández Santos)

Presentació a càrrec de Fernando Colomo el dimarts 14

Fernando Colomo (Madrid 1946) és director, guionista i productor, activitats que ha anat desenvolupat sempre en paral·lel, i des de 1992 amb la seva productora Fernando Colomo Producciones Cinematográficas. Al sur de Granada, realitzada el 2003, suposa el seu 25è aniversari com a director de llargmetratges, àmbit en el qual va debutar el 1977 amb Tigres de paper, tota una revelació en el cinema espanyol de l’època. Des d’aleshores, la llista de pel·lícules que ha realitzat és molt àmplia i el seu treball s’ha estès també al teatre i la televisió. La seva versatilitat en el món del cinema el va portar a ser nominat als premis Goya 2016 com a actor revelació per la pel·lícula Isla bonita (2015).

DIJOUS 16 DE MARÇ, A LES 18.30 h I DIUMENGE 26 DE MARÇ, A LES 16.30 h
El futuro
. Luis López Carrasco, 2013
Int.: Lucía Alonso, Rafael Ayuso, Queta Herrero, Marta Bassols, Marina Blanco, Manuel Calvo, Sara Campos. Espanya. VE. 67 min

Després de la victòria del PSOE a les eleccions generals de 1982, un grup de joves celebren alegrement una festa. Semblava que a Espanya tot estava per fer, tot era futur. Tanmateix, el futur també sembla apropar-se a una velocitat enorme, com un forat negre que devora tot allò que es troba al seu pas. Luis López Carrasco, membre del col·lectiu Los Hijos, realitza una òpera prima sobre el desencís dels vuitanta a Espanya, un retrat de la Movida madrilenya que deixa fora tots els estereotips de l’època. Una mirada a una generació que gradualment es va desentendre del compromís polític i social per abraçar la diversió, l’individualisme i el materialisme. «He fet la pel·lícula a manera de proposta política i revisió generacional, però també conté moltes fílies i fòbies personals. Parlo dels vuitanta perquè retratant un grup d’amics divertits, nocturns, podia fer un retrat indirecte de la meva generació.» (Luis López Carrasco)

Presentació a càrrec de Luis López Carrasco el dijous 16

Luis López Carrasco (Murcia, 1981) és productor, director i guionista. Cofundador del col·lectiu audiovisual Los Hijos, dedicat al cinema documental experimental. El seu treball com a director ha estat projectat en nombrosos festivals internacionals com Locarno, Rotterdam, Nova York, BAFICI o Viennale i en centres d’art contemporani com el Georges Pompidou, el Guggenheim de Bilbao o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68
Filmoteca de Catalunya


Exposició


Continguts relacionats

Imatges

Els vuitanta, ficcions d’un futur anterior

Publicacions