Fons de la Col·lecció

Hans Haacke 'Eisring', 1970

Eisring

Anell de gel

Fecha:
1970
Tipo obra:
Instal·lació
Material:
Motor de refrigeració, metacrilat i aigua
Medidas:
20 x 120 x 200 cm
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Col·lecció Onnasch
Registre núm:
2672

L'obra de Haacke dels anys 60 mostra un interès per la biologia, l'ecologia i la cibernètica. En concret, els escrits del biòleg Ludwig von Bertalanffy i el seu llibre General Systems Theory (1968) van exercir un efecte profund en el pensament de l'artista.
El 1962, Haacke va començar a fer obres com Condesation Cube i Eisring, que incorporen contenidors de metacrilat plens d'aigua, amb l'objectiu d'exemplificar els processos naturals. El seu interès per processos naturals com la condensació i l'evaporació reflecteix la seva afiliació anterior al Grup Zero alemany i la seva experimentació amb formes abstractes modificades per fenòmens com la llum, l'ombra, el reflex i el moviment. La forma cúbica, de l'obra insinua, a més, la trobada de Haacke amb el minimalisme, tot i que parteix del vocabulari industrial dels seus material. Tal com explica Benjamin Buchloh, l'espectador de Condensation Cube "ja no està exclusivament, ni tan sols principalment, connectat a l'obra per mitjà de la interacció perceptiva, sinó que sobretot observa els vestigis i la textura del processos fisiològics i físics generats en l'obra, que operen amb una relativa independència respecte del subjecte observador" [1].

[1] Benjamin Buchloh, "Hans Haacke: The Entwinement of Myth and Enlightenment", a Obra Social: Hans Haacke (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1995), 48.


He omplert parcialment amb aigua contenidors de plexiglàs d’una forma estereomètrica simple, i després els he segellat. La intrusió de la llum escalfa l’interior de les caixes. Com que la temperatura interior és sempre superior a la del seu entorn, l’aigua continguda es condensa: un vel delicat de gotes comença a desenvolupar-se en l’interior de les parets. Al principi, són tan petites que només poden distingir-se les unes de les altres des de molt a prop. Les gotes creixen –hora a hora– i les més petites es barregen amb altres de més grans. La velocitat de creixement depèn de la intensitat i de l’angle d’entrada de la llum. El dia següent, s’ha desenvolupat una densa capa de gotes clarament definides que reflecteixen la llum. A causa de la condensació contínua, algunes gotes arriben a tenir tal dimensió que el seu pes supera la força d’adhesió i llisquen per les parets deixant un rastre. Aquest rastre comença a créixer novament. Setmanes més tard s’han desenvolupat múltiples rastres que baixen paral·lelament. Segons els seu temps de vida, hi ha gotes de mides diferents. El procés de condensació és interminable. L’aspecte de la caixa canvia lentament però constant, sense repetir-se mai. Les condicions són comparables a un organisme viu que reacciona a l’entorn de manera flexible. La imatge de la condensació no es pot predir amb precisió. Canvia lliurement, limitada només per l’estadística. M’agrada aquesta llibertat.

HANS HAACKE, 1965

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Recorreguts

Documents