Echo, 1986

Echo inclou dues projeccions de diapositives i quatre videoprojeccions en bucle, dues a cada cantó de la instal·lació. Les diapositives es fonen lentament i mostren escenaris urbans luxosos i arquitectures de Nova York, mentre que en els vídeos hi apareixen executius atrapats en la seva pròpia imatge, amb gestos i actituds pròpies d'un Narcís contemporani. El component sonor de la instal·lació és una barreja de soroll urbà i de música hipnòtica que reforça el clima d'alienació. En una cara de la instal·lació, les diapositives mostren l'interior i exterior de l'edifici de la companyia IBM. Barry el mostra de dia i de nit: de dia, és un espai sense vida comparat amb el brogit del carrer; i de nit, il·luminat artificialment, pren un aspecte irreal. En aquesta reflexió visual sobre el vincle entre arquitectura, poder i estructura, Barry incorpora les arquitectures faraòniques de Philip Johnson, i mostra l'edifici que aquest arquitecte va fer a Nova York per a la companyia AT&T, juntament amb l'escultura que va instal·lar a la New York World's Fair de 1964 i que evoca, vagament, un globus terraqui.

Barry ironitza amb l'anòmia de les formes de treball de les grans corporacions americanes i el narcisisme dels que hi habiten. Com en altres obres, se centra en la manera en què el consumisme, la televisió, la publicitat i les formes de producció intervenen en les nostres vides sense que nosaltres en tinguem cap control.