Canción para Lupita, 1998

Francis Alÿs projecta aquesta animació en un format reduït, que coincideix amb la mida dels quaderns de dibuix. Hi mostra una acció senzilla que es repeteix fins a l’infinit: una dona aboca líquid d’un recipient a un altre i d’aquest al primer en un procés sense principi ni fi. Un gest repetitiu sense cap resultat definitiu o tancat que interactua amb el mobiliari i la música. L’acció s’acompanya amb les paraules cadencioses del tema Mañana, mañana suggerint una permanent esperança en el futur. La instal·lació remet a un ús del temps no productiu que, en un context històric obsessionat per la producció, esdevé irreverent i poètic. Remet també, com el títol de l’obra i la música evoquen, a un àmbit geogràfic i cultural concret, i al traspàs o flux constant de cultures i de vides.