Carregant...

Archivo F.X., 2001

Arxiu F.X., 2001
Mèdia-instal·lació, Mides diverses

Pedro G. Romero defineix el seu projecte Archivo F.X. amb aquestes paraules:

“El corpus principal de l’Archivo F.X. el formen imatges fotogràfiques i cinematogràfiques que recullen escultures trossejades, teles apunyalades, estances cremades, temples desmuntats pedra a pedra... retrats, caricatures i emblemes del nihilisme. Per establir els plànols d’una possible urbanització, un conjunt d’índexs classifiquen aquestes imatges prenent com a model per al tesaure els noms d’estils, moviments, revistes, artistes i obres al voltant del que s’ha anomenat avantguarda moderna. La resta dels documents està formada per textos i imatges que ajuden tant a datar el fet històric per ell mateix, l’acció iconoclasta, com a subratllar el vincle que la imatge documental manté amb el terme que, en aquest arxiu, l’anomena. Per tant, se succeeixen aclariments documentals sobre l’acció, la imatge o el film i el fotògraf o camarògraf que l’havia recollit; es narren els detalls polítics, propagandístics i documentals d’aquestes imatges; es recullen literatures, pamflets, fantasies i mitologies que aquests documents han generat; s’ofereixen reflexions filosòfiques, estètiques o científiques que han servit tant per justificar aquestes accions com per qüestionar-les i reflexions més generals que, tot sovint, comparteixen genealogia amb els termes amb què l’arxiu designa; s’hi adjunten textos dels moviments, revistes o artistes que formen l’índex de l’arxiu, especialment tots aquells que s’emparenten eficaçment amb la imatge anomenada.”

Pedro G. Romero desenvolupa el projecte Archivo F.X. des del final dels anys noranta. Tal com ell mateix el descriu, l’arxiu el configura una col·lecció –en ampliació permanent– de diferents materials que documenten casos de la iconoclàstia viscuda a Espanya en el període al voltant de la Guerra Civil. Els materials es classifiquen en un tesaure en el qual cada imatge es relaciona amb un concepte, un artista o una categoria de la història de l’art. D’aquesta manera, s’estableix un parentiu formal, un joc de llenguatge, entre la imatge d’iconoclàstia –resultat de la destrucció d’una imatge preexistent– i la cultura visual adquirida a través de les avantguardes i dels moviments artístics contemporanis.

Tal com explica Pilar Parcerisas fent referència als materials de l’arxiu que tracten sobre la Setmana Tràgica de Barcelona: “Pedro G. Romero actua segons aquest mètode de similitud relacional a diferents nivells. D’una banda, la imatge de les postals antigues, paisatges d’iconoclàstia devastadora; de l’altra, les fotografies actuals dels llocs dels fets, i encara un tercer nivell: les diferents categories de la història de l’art que relaciona a la manera d’un tesaure, també per similitud, amb la imatge antiga de les postals i el seu lloc actual. Cada lloc, cada imatge té la seva citació o lectura artística (De Chirico, Acconci, Secession, Steiner, Torres-García, Salvat-Papasseit, Sant’elia, Klein, Matta-Clark, etc.)” i Parcerisas continua: “Amb aquest treball, Pedro G. Romero posa en marxa l’engranatge d’una espècie d’obra d’art total arrelada a la màquina del temps, amb la qual cosa recupera el sentit nihilista originari de l’avantguarda artística que va despertar els mecanismes de l’art com a machine célibataire que inauguren un nou concepte de bellesa i poesia. En la configuració d’aquestes maquinàries, no es pot oblidar la trama psico-filosòfico-estètica que s’estableix entre Roussel, Duchamp, Benjamin i Warburg com a maquinària de la modernitat, ni altres claus d’interpretació més pròximes [...]. Romero qüestiona alhora la tasca de l’artista en l’època de la reproductibilitat tècnica i construeix una imatge del pensament a la manera benjaminiana, sense renunciar –i això encara és més difícil– al fet representacional de l’art.”(1)

En definitiva, l’arxiu –emparentat clarament amb el Mnemosyne d’Aby Warburg, els Passagen-werk de Walter Benjamin i els Document de George Bataille– es planteja, doncs, com una eina política que treballa el vast camp del nihilisme amb la voluntat decidida d’urbanitzar-lo. En aquest sentit, el fet que el seu treball es concentri en la qüestió iconoclasta –destructiva en el camp de la política antisacramental, constructiva tenint en compte el camp de les construccions visuals del projecte modern– respon a una metodologia d’indicis, però també a una voluntat política d’introduir elements crítics en el cor mateix del nihilisme. Tot un elogi de la profanació que pretén retornar-li el seu sentit originari, aquella eina que retornava les coses a l’ús comú.

L’arxiu es pot consultar permanentment en línia. Per a la seva exhibició en format expositiu, G. Romero adapta específicament l’arxiu per al lloc en què s’ha d’exposar, fa tries parcials del material i treballa aspectes concrets dels actes d’iconoclàstia del lloc.
En els fons de la Col·lecció MACBA hi ha diferents materials que pertanyen al projecte Archivo F.X. En aquest sentit, a la llista següent distingim, d’una banda, el grup d’obres per a exhibició que els visitants poden veure periòdicament a les sales del Museu, i, de l’altra, el material documental cedit per l’artista als fons documentals del MACBA, una bona part dels quals es poden consultar a la biblioteca.

(1) Pilar Parcerisas, “Cartografies de la memòria”, a Pedro G. Romero F.X., sobre el fi de l’art / F.X., sobre la fi de l’art. La Setmana Tràgica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2002.

Edicions Pedro G. Romero / Archivo F.X. a la Col·lecció MACBA:

Hojas de Libre Circulación nº1, 2, 3
MACBA. Antagonismos. Casos de Estudio.
Edició dels fulls en A3. Es presenten al públic disposats en una pila i són de distribució gratuïta entre els visitants. Barcelona, 2001

Hojas de Libre Circulación nº4 fins a la 14
Edició dels fulls en A3. Es presenten al públic disposats en una pila i són de distribució gratuïta entre els visitants.
Reg. 2558

Tesauro. Deacciones
MACBA. Antagonismos. Casos de Estudio
Dos vídeos de vint minuts, presentats en dos monitors, en paral·lel. Imatges de cinema documental i text. Barcelona, 2001

Tesaurus Anarquitecturas
MACBA. Antagonismos. Casos de Estudio
Dos jocs de 81 diapositives, projectades per dues fonts en paral·lel. Barcelona, 2001

Ediciones Pedro G. Romero / Archivo F.X. al fons documental del MACBA:

La Semana Trágica
Publicació i facsímil de 100 postals. Barcelona, 2002

_____Publicació: F.X., sobre el fi de l’art / F.X., sobre la fi de l’art. La Setmana Tràgica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2002.

_____Postals: La Setmana Tràgica. Sucesos de Barcelona

Hojas de libre circulación nº 4, 5, 6
Material gràfic en A3. València, 2002.

En el ojo de la batalla
Publicació. València: Universitat de València, Col·legi Major Rector Peset, 2002.

Hojas de libre circulación nº 7 y 8
Material gràfic en A3. Barcelona, 2002.

Recorrido F.X.
Guia de la marxa antiglobalització convocada pel Fòrum Social de Sevilla.
Edició volandera en A4, Sevilla, 2002.

Hoja de libre circulación nº 13
Material gràfic en A3. Santander, 2002.

Hojas de libre circulación nº 14 y 15
Material gràfic en A3. Barcelona, 2002.

Sacer, fugas sobre lo sagrado y la vanguardia en Sevilla
Publicació i grup de postals. Sevilla: UNIA Universidad Internacional de Sevilla, 2004.

Lo viejo y lo nuevo, ¿Qué hay de nuevo, viejo?
Publicació i material gràfic en A5. Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, 2004.


Fitxa tècnica

Títol original:
Archivo F.X.
Número de registre:
2558
Artista:
Romero, Pedro G. - Archivo F.X.
Data de creació:
2001
Any d'adquisició:
2004
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Mèdia-instal·lació
Tècnica:
Tinta impresa sobre paper
Dimensions:
Mides diverses
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
CC BY-SA-NC
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.