Antoni Clavé

Format a la Llotja de Barcelona amb Fèlix Mestres, Josep Mongrell i Ángel Ferrant, al final de la Guerra Civil es va exiliar a França, on va viure fins a la seva mort, primer a Perpinyà, després a París i a Saint-Tropez; des d’allà va obtenir un ampli reconeixement internacional. Pintor, gravador i escultor, se’l va associar amb l’anomenada Escola de París, juntament amb Pablo Picasso, Juan Gris, Joan Miró o Antonio Saura. Si bé inicialment la seva obra era més gràfica i també escenogràfica, des del principi dels anys cinquanta es va dedicar de ple a la pintura. Va transitar per un realisme intimista, per l’expressionisme i el simbolisme fins a situar-se en l’informalisme i l’abstracció experimental. El més característic de la seva producció des de 1975 van ser els fons que simulen papers plegats, representats amb trompe-l’oeil, i el que ell anomenava papier froissé, que incorporava l’aerosol sobre papers arrugats.