Andy Warhol's Exploding Plastic Inevitable with The Velvet Underground and Nico, 1966

Andy Warhol va néixer l'any 1928 a Pittsburgh (Pennsilvània). El 1945 va ingressar a l'Institut Carnegie de Tecnologia, on va cursar estudis de dibuix i pintura. Després de graduar-se el 1949, es va traslladar a Nova York, on aviat va començar a tenir èxit com a il·lustrador publicitari. L'any 1963 va decidir fixar la seva residència i el seu estudi al carrer 47 Est, el local conegut com The Factory, que aviat es va convertir en lloc de trobada d'artistes, músics, famosos i membres de l'avantguarda novaiorquesa. Durant la dècada dels seixanta, Warhol, en la necessitat de transgredir els límits convencionals de l'art, va començar a experimentar amb altres disciplines artístiques. En primer lloc va ser el cinema, i va convertir The Factory en un estudi cinematogràfic en el qual va rodar més de 500 pel·lícules, la major part sense estructura ni guió. Posteriorment, la música, per a la qual cosa va esdevenir mànager de la banda The Velvet Underground i va organitzar happenings multimèdia anomenats The Exploding Plastic Inevitable, en els quals combinava actuacions, ball i música.

A The Exploding Plastic Inevitable els músics de The Velvet Underground toquen sobre un escenari mentre sobre els seus cossos i sobre el fons es projecten imatges de pel·lícules i llums de colors. Al mateix temps, el poeta i fotògraf Gerard Malanga i Ingrid Superstar ballaven frenèticament la dansa del fuet per il·lustrar les lletres sadomasoquistes d'algunes de les cançons de la banda. "Les performances The Plastic Inevitable [...] proporcionen la plataforma d'exploració més violenta, escandalosa i dinàmica per a l'art multimèdia, [...] i l'expressió més dramàtica de la generació contemporània", va escriure Jonas Mekas al Village Voice el 26 de maig de 1966.

A Andy Warhol's Exploding Plastic Inevitable, Nameth no tan sols documenta l'espectacle multimèdia produït per l'artista, sinó que crea un equivalent cinematogràfic que transmet el mateix sentit d'excés per mitjà d'efectes audiovisuals. Com l'espectacle de Warhol, la pel·lícula de Nameth és més una experiència que una idea. De fet, tot l'ethos que caracteritza l'estil de vida pop queda perfectament reflectit en l'obra de Nameth. La pel·lícula, el motiu visual central de la qual són els moviments extàtics de Gerard Malanga i Ingrid Superstar, s'estructura a partir de cinc cançons de The Velvet Underground. Nameth filma en color i en blanc i negre, i utilitza repeticions, superposicions i canvis de temps, de manera que la forma i el contingut són virtualment sinònims. A més, gràcies a la seva habilitat amb aquest mitjà, aconsegueix transmetre un sentit d'energia frenètica incontrolable que ens converteix en espectadors en directe dels Andy Warhol's Exploding Plastic Inevitable.