El cineasta Aleksandr Sokurov va viure la infància i joventut seguint les destinacions del seu pare, un oficial de l’exèrcit soviètic, entre Polònia i Turkmenistan. Una vivència que ha incorporat en obres clau de la seva filmografia com Veus espirituals. Dels diaris de guerra, composta com un al·legat antibel·licista. L’any 1994, el director va acompanyar durant uns dies els soldats russos a un post fronterer entre Tadjikistan i l’Afganistan. El resultat va ser una meditació fílmica o un film de llarga durada –més de 5 hores– sobre la guerra i la necessitat de les cultures de la pau. Un diari enregistrat al camp de batalla que mostra moments quotidians com els àpats, la neteja o el fet d’escriure cartes però també l’esforç físic i la desolació mental. La fotografia de paisatge i la música de Mozart, Messiaen i Beethoven no suavitzen la por en els rostres dels soldats, una por que conté la por de totes les guerres.

 

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ