Alberto

Alberto Sánchez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962), conegut com Alberto, és un dels artistes clau de l’avantguarda espanyola. De formació autodidacta, el 1907 es va instal·lar a Madrid, on aviat es va implicar en les Joventuts Socialistes. L’any 1924, ja participava en exposicions surrealistes a la ciutat. Amb Benjamín Palencia, va crear l’anomenada Escuela de Vallecas, que volia modernitzar el panorama artístic del país. El 1938, el govern republicà el va enviar a Moscou com a professor de dibuix dels nens espanyols exiliats. Aquell mateix any, les bombes van destruir completament el seu estudi del barri de Lavapiés de Madrid i totes les obres que s’hi guardaven. Anys més tard, a Moscou, va refer-ne algunes. La seva escultura suposa una fusió d’elements d’inspiració popular amb alguns trets surrealistes treballats de manera molt estilitzada. Si bé les primeres obres, de 1920, s’inscriuen en el cubisme, a la dècada de 1930 acaba trobant un llenguatge propi, més acostat al surrealisme. Tot i que mai va tornar de l’exili, la seva figura està fortament unida a la plàstica espanyola del segle XX.