Aballí, Ignasi

Ignasi Aballí es va formar en Belles Arts a Barcelona, ciutat on viu i treballa. Interessat pels límits de la representació i de la percepció, sovint treballa amb un llenguatge minimalista i practica la intervenció mínima o la modificació quasi imperceptible, tant en superfícies de color com en la incorporació d’elements quotidians com la pols o la llum. L’obra d’Aballí beu de l’excés d’imatges i sembla buscar-ne el negatiu. Com ell mateix apunta: «fer més amb menys». Si bé, en molts casos, l’artista desapareix com a subjecte i deixa que l’acumulació de la pols o l’acció corrosiva del sol sobre els materials construeixi l’obra, en altres hi és present col·leccionant, inventariant i disposant meticulosament informacions i dades de la premsa, plantejades sovint com llistes o binomis conceptuals, i d’altres com un homenatge a l’anonimat.

Des de 1990, la seva obra s’ha presentat en institucions com el Museu Serralves de Porto (2005), l’Ikon Gallery de Birmingham (2006), el ZKM de Karlsruhe (2006, la Pinacoteca do Estado de Sâo Paulo de Brasil (2010), l’Artium de Vitòria (2012), la Fundació Joan Miró de Barcelona (2016), el Museo de Arte de la Universidad Nacional de Colombia de Bogotà (2017), la Galeria Kula de Split (2018) i el Museu d’Art Contemporani de Zagreb (2018). Entre les seves retrospectives, destaquen les que li va dedicar el MACBA de Barcelona el 2005, Ignasi Aballí. 0-24 h, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid el 2015, sin principio / sin fin. L’any 2022 va representar l’Estat espanyol a la Biennal de Venècia. La seva obra forma part de col·leccions com la d’Artium de Vitòria, el Centre d’Art la Panera de Lleida, el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el MACBA de Barcelona, entre d’altres. L’any 2020, amb motiu dels 25 anys del MACBA, l’artista va fer donació al museu de l’obra Enderroc, que havia presentat en una de les primeres exposicions del MACBA, el 1996, i va quedar instal·lada en una de les parets de l’atri de l’edifici Meier.

Llegir més