Qualsevol
es pot fer membre de ®TMark: només ha de decidir donar suport a una
de les múltiples intervencions de sabotatge creatiu contra les multinacionals,
els polítics i els nous mites de lera digital. "Les corporacions
són únicament màquines per a incrementar lopulència
dels seus accionistes, sovint en detriment de la cultura i la vida. ®TMark
es una màquina per millorar la cultura i la vida dels seus accionistes,
sovint en detriment de lopulència", afirma el portaveu del
grup, Ray Thomas. Entre les seves accions, destaquen els mirrors, que
parodien las pàgines oficials de polítics i corporacions.
Per
al públic, TTTP és una fundació sense ànim
de lucre, que promou diverses iniciatives, destinades a facilitar laccés
a la tecnologia a les classes més desfavorides de la societat. En realitat,
es tracta dun projecte artístic en procés, lobjectiu
del qual és provocar una reflexió sobre lús dels
nous mitjans i sobre els nous mecanismes dexclusió generats per
una societat informatitzada. "Es diu que la tecnologia ens farà
lliures, i és considerada un espai més just i democràtic,
però jo no puc evitar preguntar-me: qui hi té accés, en
realitat?", planteja Andújar.
El
pare de lart digital espanyol, Antoni Muntadas, viu i treballa a Nova
York des de fa molts anys. Aquest projecte, produït el 1994 per la Randolph
St. Gallery de Xicago, és un dels capdavanters en lús dInternet
com a instrument de crítica social i com a territori on, a través
de les contribucions de tots els internautes, es pot reconstruir una història
no-oficial. File Room sestructura com un arxiu comunitari on
line sobre els casos de censura cultural en el món, que permet als
usuaris accedir a la base de dades, introduir noves informacions i participar
en un fòrum de discussió.
A
Internet hi ha tota mena de coses en subhasta: a Absolute Sale es venen
lots de lantic bloc de les grans potències de lEst. Després
delegir una zona geogràfica, lusuari ha de fer els passos
típics per participar en una subhasta on line. Tanmateix, a mesura
que avança, sadonarà que la mercaderia per la qual intenta
licitar és un artista natiu de la zona elegida. El projecte daquest
col·lectiu iugoslau* invita a reflexionar sobre la identitat social i
personal i sobre la situació dels artistes que han viscut els anys dor
del bloc socialista, davant el seu esfondrament, les guerres ètniques
i la crisi econòmica.
Aquest
projecte transforma la interfície de lordinador en un sistema operatiu
anàrquic, on Batman i Robin esdevenen revolucionaris socialistes i el
Bellagio Casino de Las Vegas es transforma en la galeria Bellagio de
Belles Arts. Clic darrere clic, lusuari anirà descobrint un món
paral·lel, on res no és el que sembla. El lloc reuneix les obres
dAndy Cox i la documentació de les accions del col·lectiu
Together We Can Defeat Capitalism (TWCDC; Junts podem derrotar el capitalisme),
del qual és fundador. El seu objectiu és evidenciar les incongruències
del sistema capitalista actual i la negativitat de la ideologia consumista,
i obrir un nou espai per al diàleg i lanàlisi crítica.
Una obra polititzada i impactant, realitzada per aquesta artista australiana,
amb la col·laboració de Michael Grimm i del col·lectiu
els Fantasmes, que impressiona lusuari amb un flux ininterromput destímuls
visuals i sonors. El projecte, dedicat al moviment zapatista mexicà,
divideix la pantalla en cinc microescenaris, on es desenvolupa un itinerari
narratiu duna manera lineal, i shi barregen frases i imatges provinents
de les diverses cultures contemporànies amb plànols militars inquietants,
tractats destratègia bèl·lica i missatges dICQ
firmats per conegudes corporacions multinacionals. Tot el recorregut dura aproximadament
25 minuts, i la interacció de lusuari no és imprescindible.
Aquest
projecte, concebut com una visió artística de la vida quotidiana,
està dedicat a lempleat número 12.995 i a les seves angoixes
i frustracions. A través de la seva vida, Meyer analitza, irònicament,
el paper de lésser humà i el concepte didentitat en
el món de les corporacions i de la New Economy. Lusuari és
invitat a seguir la rutina diària de lempleat sense cara i a interactuar
en un seguit de situacions típiques del món laboral. Únicament
després de superar un seguit de proves, el podrà seguir fins a
casa, conèixer el seu espai domèstic i experimentar la seva alienació
i la seva soledat... Però, alerta, al lavabo lespera una sorpresa...
Des
del 1997, RTI basa la seva pràctica artística en el reciclatge
creatiu i lús de programes gratuïts. Recentment ha obert un
trash media lab a Sheffield, on tots els equips provenen de les escombraries.
El seu lloc web es proposa com un catalitzador de lactivitat artística:
té lobjectiu de generar processos creatius, i no vol ser considerat
una obra en ell mateix. "Els mitjans de comunicació presten molta
atenció als projectes realitzats amb els recursos tecnològics
més nous i costosos, però més que obres dart, ens
semblen aparadors creatius dels èxits tecnològics de les empreses.
Lobjectiu de les nostres instal·lacions és demostrar el
potencial de la tecnologia sense cost", afirma James Wallbank, fundador
del grup.
Aquest
grup teatral, nascut el 1996 a Nova York, realitza performances basades en una
relectura de textos coneguts descriptors com George Orwell, Edgar Allan
Poe i Samuel Beckett. Totes les accions del grup tenen lloc al carrer i, per
a la retransmissió via Internet, aprofiten les nombroses càmeres
de vigilància que pul·lulen per totes les ciutats dOccident.
Daquesta manera, duna banda, protesten contra la violació
de lespai privat i, de laltra, es proposen familiaritzar el públic
amb les tecnologies de vigilància dúltima generació,
per fomentar la consciència de les implicacions socials del seu ús
generalitzat i afavorir un debat públic sobre lús daquestes
tecnologies dins duna societat democràtica.
Fidel
a la seva ideologia antimilitarista, Deck realitza, en col·laboració
amb Joe Dellinger, un projecte que invita a analitzar les relacions entre la
indústria militar i els mèdia. Basant-se en la cobertura informativa
del conflicte dels Balcans, Deck acusa al Govern i els mitjans de comunicació
nord-americans de manipular la realitat. Amb aquesta finalitat, realitza un
muntatge amb diverses escenes bèl·liques reals, on el fragment
retransmès per la televisió va acompanyat de les imatges del moment
següent, aquell que el públic no ha pogut veure. Les imatges que
mai no havien estat retransmeses resulten molt eloqüents.
Cofundador
de lElectronic Disturbance Theater, entre daltres projectes, Domínguez
organitza sit-in virtuals. Es tracta daccions de protesta que utilitzen
Internet com a camp de batalla, amb lobjectiu de desactivar temporalment
determinats websites. La major part datacs shan fet a favor del
moviment zapatista i contra el Govern mexicà i les institucions relacionades,
com ara el Banc de Mèxic, però també shan adreçat
contra entitats com ara el Pentàgon. Les accions es realitzen gràcies
a una petita aplicació anomenada FloodNet, que es pot descarregar des
del lloc dEDT. Lús simultani dEDT per part de molts
usuaris permet bloquejar el website elegit com a objectiu.
El
IAA desenvolupa tecnologia útil per a les necessitats socials i humanes.
Entre les seves creacions, destaca Pamphleteer, àlies Little
Brother, un robot de disseny primitiu, programat per oferir informació
a la gent que no té accés a Internet. "La seva innocència
aparent el converteix en un vehicle de comunicació perfecte per a noves
formes dactivisme", expliquen els creadors, que van protagonitzar
una protesta contra el Govern de Haider, durant lúltim festival
Ars Electrònica de Linz, Àustria. En aquella ocasió, van
utilitzar el GraffitiWriter, un robot controlat via Internet, amb el
qual tothom pot escriure missatges subversius al terra dels carrers.
Una
banda sonora de música jazz captura lusuari en la narració
rítmica i envolupant dun irònic karaoke telemàtic,
on els crits silenciosos de Young-Hae Chang (segons la nettiquette, escriure
amb lletres majúscules significa cridar) omplen la pantalla de continguts
reivindicatius. "A la meva obra no hi ha interactivitat, ni disseny gràfic,
ni fotos, ni banners, no hi ha colors ni pirotècnia. Detesto la
interactivitat. Quan entro a una obra interactiva, em sento com un conillet
dÍndies. Lart no és cap recompensa, és un xoc",
afirma lartista coreana amb la trajectòria més llarga i
consolidada en làmbit de lart a la Xarxa.